Abans que comenci "er furbo" deixam escriure quatre tonteries d'avui, al final vaig trobar el mobil sembla ésser que quan vaig cambiarma els pantalons que estaven molls de la pluja devia posar mel als pantalons ajuts i quan vaig seurà al sofà devia lliscar i caure en el coixí de sota el cul i alli el vaig trobar per txiripa quan vaig posar la ma per aixecar me.
Aquest mati mentres feien el xafarranxo de neteixa he segut al sol de tardor i alli hem estat Paco i jo fins que he anat a dinar perquè com es dimecres tenia SIRN, he baixat molt tranquil ja que tenia força temps i he aparcat la mar de be just a l'aparcament de la cantonada de carrer Fraga.
He vist que tenia una trucada perduda de Manolo d'aquest mati i l'he trucat, era per dirme que es avi una nova vegada, aquest cop del fill i la nova parella.
Nayra esta asseguda al carrer fen el cigarret i hem entrat tots dos junts, faltaven 20 minuts. He anat al WC i be sembla que els efectes del baclofeno sobre el digestiu comencen a ser tolerats per la panxa i desprès Nayra m'ha pegat un tute i descontanse i tot.
Dijous 17 m'hagues agradat estar a BCN per anar aquesta nit a l'Auditori per veure una innovació que fa un ballarí turc de la dansa d'els dervitxes afegint una ballarina, pot esser molt interessant. Això es dintre de Les Nits d'el Ramadà. Si algú i vol mes informacions la pot trobar a www.icatfm.cat
He dormit com un guix tota la nit i m'he aixecat a les deu del mati, desprès de la ració de píndoles he fet alguns exercicis de "lenguaje amb el Brian", 40 minuts d'exercicis, PC i dinar. Desprès una mica de Bones a la Fox i llegir coses d'el Muy Interesante on line de setembre i escriure una miqueta.
Fa una estoneta que Alma ha descobert a la gata Isis, era un espectacle com la mirava i la seguia amb els ulls pel sofà. Li falta molt poquet perquè es descobreixi les mans ja que porta el puny, esquerra no podia esser un altre, fins el nas i d'alli fins la boca per xuparse els dits.
16 septiembre 2009
15 septiembre 2009
MI VIDA EN UN BLOGG
Dimarts 15 de setembre estic buscant el mòbil com un boig. No sé on li ficat i com el tenia en silenci d'ahir quan vaig anar al Tanatori ha dirli adéu a Flora la mare d'Eduard, no el puc localitzar. I no pot estar gaire llun perquè anit dins d'el buga el tenia a les mans pero amb l'enrenou d'l'aiguat no sé on para.
Tot hi haver 'passat desda dimecres sense recuperació, el dia 11 era festiu, hem trobava bastant bé de les potes, vaig baixar al SIRN amb Miren, David hem va treballar com sempre i bastant fort acaben molt bé la sesio. D'alli al Tanatori de Les Corts per dir-li adeu a Flora mare d'Eduard que habia traspasat la nit de diumenge, alli cosa frecuent, hem vaig retrobar amb Manuel i la seva dona i xarrant resulta que ell va fer la mili al 52 de Melilla com jo pero 3 anys abans en tota l' època del Gotarredona. Tambe vaig veure l'Eduard jr tan trempat com sempre.
Quan aparcava a la Avida Joan XXIII ja tronava i queien gotes i al sortir habia caigut un bon xàfec, cap a casa de Paco a recollir-lo per tornar cap SCV, renoi com anava el litoral a pas de formiga i cada vegada plovia mes. Vam sortir el riu Besós desprès de fer cua i aigua i aigua. A l'alçada de la sortida d'Alella 5 km de cua per sortir, com debian anar les rieres que els cotxes no podien sortir, i força pluja.
Desda abans del 1975 no m'he habia plogut tant conduint, anava acollonit i no veia casi res tot i que portaba les antiboires enceses, crec que no vaig passar de 80 fins arribar a la sortida. Desda el stop fins el stop d'el polígon d'el Sot de la Verneda era un diluvi i la pujada de la urbanització era un riu i notava l'acuaplanig de les rodes. Quan van parar davant de casa diluviava i Raül nerviós:” esperat que afluixi” tot i així va baixar amb uns paraigües i cap amunt. Feia mesos que no pujava les escales tan ràpides, encara sen enfoten a casa, vaig arribar a dalt xop, vaig deixar les claus del buga i el mòbil?, les claus les he trobat pero el mòbil no, i al cotxe el tenia. Haurem de remirar millor perquè tenia tots el telèfons alli i també l'agenda hem les visites mediques.
Ja he trobat el mobil bufffffffff he fet una copia al PC, ja veurem si serveix per alguna cosa
Tot hi haver 'passat desda dimecres sense recuperació, el dia 11 era festiu, hem trobava bastant bé de les potes, vaig baixar al SIRN amb Miren, David hem va treballar com sempre i bastant fort acaben molt bé la sesio. D'alli al Tanatori de Les Corts per dir-li adeu a Flora mare d'Eduard que habia traspasat la nit de diumenge, alli cosa frecuent, hem vaig retrobar amb Manuel i la seva dona i xarrant resulta que ell va fer la mili al 52 de Melilla com jo pero 3 anys abans en tota l' època del Gotarredona. Tambe vaig veure l'Eduard jr tan trempat com sempre.
Quan aparcava a la Avida Joan XXIII ja tronava i queien gotes i al sortir habia caigut un bon xàfec, cap a casa de Paco a recollir-lo per tornar cap SCV, renoi com anava el litoral a pas de formiga i cada vegada plovia mes. Vam sortir el riu Besós desprès de fer cua i aigua i aigua. A l'alçada de la sortida d'Alella 5 km de cua per sortir, com debian anar les rieres que els cotxes no podien sortir, i força pluja.
Desda abans del 1975 no m'he habia plogut tant conduint, anava acollonit i no veia casi res tot i que portaba les antiboires enceses, crec que no vaig passar de 80 fins arribar a la sortida. Desda el stop fins el stop d'el polígon d'el Sot de la Verneda era un diluvi i la pujada de la urbanització era un riu i notava l'acuaplanig de les rodes. Quan van parar davant de casa diluviava i Raül nerviós:” esperat que afluixi” tot i així va baixar amb uns paraigües i cap amunt. Feia mesos que no pujava les escales tan ràpides, encara sen enfoten a casa, vaig arribar a dalt xop, vaig deixar les claus del buga i el mòbil?, les claus les he trobat pero el mòbil no, i al cotxe el tenia. Haurem de remirar millor perquè tenia tots el telèfons alli i també l'agenda hem les visites mediques.
Ja he trobat el mobil bufffffffff he fet una copia al PC, ja veurem si serveix per alguna cosa
09 septiembre 2009
MI VIDA EN UN BLOGG
Dimecres 9 de setembre aquest mati com tots els dimecres a vingut la Dolores i ens ha tret d'el llit a cop d'aspiradora. M'he aixecat no massa en garratibat he esmorzat, m'he pres les píndoles de tots colors i cap la dutxa i l'afaitat. Desprès he pres una mica el sol a les cames i una tanda de PC per contestar el correu, agafa algun que altre emprenyam ent (lo clàssic) i quedar me embadalit amb les rialles de l'Alma
He dinat d'hora com tots els dimecres i he baixat cap el SIRN perquè el Sergi tota la supervisió de David manipules les potes. Avui com estava bastant bé he treballat molt a gust, inclús el San Cristoful de la power m'ha sortit bastant bé. Desprès cap a casa, poma, cafeto i dos dolços que m'han deixat per mi dels d'ahir que era el sant de Núria
Avui dijous 10 al mati Raül i Natjo han sortit cap Madrid per musicar les rebaixes de Mango, per la tarde hem anat Miren i jo a l'Alcampo i me pres un cafè amb llet descafeïnat de maquina, avui sense vistes perquè no hi eren las noies de sempre i ademes m'ha servit un senyor gran i gran de volum, de totes maneras el cafeto amb llet estava molt bo sim. Un dia faré una foto de les cadires i la pen xare aquí per vergonya de disseny ja que no hi cap el cul i ademes la bora del seient pitja els músculs de les cames i hem provoca rampes i hem dorm la cama esquerra. Per les vistes que sinó...... aniria al d'elpis de dalt.
Ja que veure les cames que tenen las dones aquest estiu i con les lluegen acaben els ulls fent pampallugues. Avui anava una parella de "moros" ella tota disfressada de mora del cap als peus de negre amb un hiyab negra amb les vores grogues que estava preciosa molt ben maquillada, la llàstima es que estava un pel grassoneta pero feia patxoca. Anava amb el marit totalment a l'europea i un marrec d'uns 4 anys, deuen ser del barri mataroní aquell que veia l'any passat ple de mores.
He estant mirant rellotges als aparadors d'el Mataró Park tots molt grossos i plens de ferreteria molt llampants, no m'he agraden gens sols hi havia uns de Creuet bastant bonics pel meu gust. He comprat xocolate viciós, una llibreta per les notes de Fteventura i un............ si un llibre" El secreto de Cluny" va de constructors de catedrals, una mica de baralles religioses i algun que altre asesinat. Al final hi ha un apèndix força interessant d'aritmètica, geometria filosòfica de l'època. Al sortir hem fet benzina a la benzinera ja que surt el peatge de franc amb els 2,18 € de descompte d'avui.
Esperant a Miren al pàrking fa molta calor i una parella de sud-americans per l'aspecte havien aparcat a la plaça de misnusvalids de davant, deu ser que el dibuix de terra estarà en català i no l'entenen, seran barruts aquesta parella.
Hem arribat a casa i han banyat a Alma ,estava tota contenta fins que jo he posat un fado: ha començat a plorar. Ho sento Jaume pero ha sigut així............
Avui divendres 11 de setembre dia de La Diada catalana he fet la meva gimnasia com cada dia he escoltat cantar a Noa "El cant dels ocells" i com uns quants brètols que es diuen d'esquerra l'escrida saben. Ahir quan tornaven de l'Alcampo per EAJ1 estava entrevistant a una portaveu d'IU VERDS I DEMAS GARANBAINAS que no sabia com sortir d'el jardí que l'havien ficat uns i altres d'el partit. Feia pena.
Avui l'Alma se tombat sola dos cops de bocaterrossa a panxa enlaire
He dinat d'hora com tots els dimecres i he baixat cap el SIRN perquè el Sergi tota la supervisió de David manipules les potes. Avui com estava bastant bé he treballat molt a gust, inclús el San Cristoful de la power m'ha sortit bastant bé. Desprès cap a casa, poma, cafeto i dos dolços que m'han deixat per mi dels d'ahir que era el sant de Núria
Avui dijous 10 al mati Raül i Natjo han sortit cap Madrid per musicar les rebaixes de Mango, per la tarde hem anat Miren i jo a l'Alcampo i me pres un cafè amb llet descafeïnat de maquina, avui sense vistes perquè no hi eren las noies de sempre i ademes m'ha servit un senyor gran i gran de volum, de totes maneras el cafeto amb llet estava molt bo sim. Un dia faré una foto de les cadires i la pen xare aquí per vergonya de disseny ja que no hi cap el cul i ademes la bora del seient pitja els músculs de les cames i hem provoca rampes i hem dorm la cama esquerra. Per les vistes que sinó...... aniria al d'elpis de dalt.
Ja que veure les cames que tenen las dones aquest estiu i con les lluegen acaben els ulls fent pampallugues. Avui anava una parella de "moros" ella tota disfressada de mora del cap als peus de negre amb un hiyab negra amb les vores grogues que estava preciosa molt ben maquillada, la llàstima es que estava un pel grassoneta pero feia patxoca. Anava amb el marit totalment a l'europea i un marrec d'uns 4 anys, deuen ser del barri mataroní aquell que veia l'any passat ple de mores.
He estant mirant rellotges als aparadors d'el Mataró Park tots molt grossos i plens de ferreteria molt llampants, no m'he agraden gens sols hi havia uns de Creuet bastant bonics pel meu gust. He comprat xocolate viciós, una llibreta per les notes de Fteventura i un............ si un llibre" El secreto de Cluny" va de constructors de catedrals, una mica de baralles religioses i algun que altre asesinat. Al final hi ha un apèndix força interessant d'aritmètica, geometria filosòfica de l'època. Al sortir hem fet benzina a la benzinera ja que surt el peatge de franc amb els 2,18 € de descompte d'avui.
Esperant a Miren al pàrking fa molta calor i una parella de sud-americans per l'aspecte havien aparcat a la plaça de misnusvalids de davant, deu ser que el dibuix de terra estarà en català i no l'entenen, seran barruts aquesta parella.
Hem arribat a casa i han banyat a Alma ,estava tota contenta fins que jo he posat un fado: ha començat a plorar. Ho sento Jaume pero ha sigut així............
Avui divendres 11 de setembre dia de La Diada catalana he fet la meva gimnasia com cada dia he escoltat cantar a Noa "El cant dels ocells" i com uns quants brètols que es diuen d'esquerra l'escrida saben. Ahir quan tornaven de l'Alcampo per EAJ1 estava entrevistant a una portaveu d'IU VERDS I DEMAS GARANBAINAS que no sabia com sortir d'el jardí que l'havien ficat uns i altres d'el partit. Feia pena.
Avui l'Alma se tombat sola dos cops de bocaterrossa a panxa enlaire
07 septiembre 2009
MI VIDA EN UN BLOGG
Dilluns 7 de setembre al Maresme ja fa uns dies que ha canviat la llum a sol de setembre i el color de la mar tambe, al sol sé esta força be encara que ja algunes estones que prem de debo. Hem vaig aixecar ahir ties con un espàrrec pero desprès del pindoleig va anar estov anse una mica el sistema. Hem vaig posar al sol con las sangrantanes i un cop escalfats els músculs vaig ver mitja hora d'exercicis al llit i 10 minuts ajupit resant a la Meca. Hem volia posar a ferna mes a la piscina pero l'aigua ja esta massa freda pels mes músculs i nervis per el que vaig baixar i pujar els sis esglaons per anar a la pisci i vaig fer unes mitges “sentadillas”, no gaires, i estiraments.
Va pujar a dinar l'Anna i ens va ensenyar les seves ultimes adquisicions en vestuari de rebaixes, la punyetera te gust i no sé com se les arregla per trobar aquestes gangues. Ens va explicar coses de la feina i hem va dir que si que ella vol baixar a Fueteventura la dos ultimes setmanes que estigui nosaltres amb Maria Pilar i Mirentxu, hem fa il·lusió que baixi perquè descansara una miqueta del tràfec de treball i “social” que porta sempre damunt.
Desprès de dinar i quan sen van anar a passejar el gos i l'Alma van estar tots dos solets xerrant una miqueta, esta feta una dona amb el cap molt ben moblat i racionalitza molt bé. Hem deixa bocabadat la meva Pirulí i la troba a faltar molt, sort que amb l'Alma quan la veig m'entendreixo.
En Bruno hem va dir ahir que l'Alícia Sasot es filla de l'Albert el meu cosí, music i metge, ves por on jo l'havia amigat per el FCBK com si alguna cosa m'he hages dit que era de la sang entre els 140 Sasot que corren per allí. Ves por on ens anem retroben encara que sigui bit a bit par de la família per la xarxa. M'ha fet molta il·lusió
Aquesta nit passada la he dormit quasi d'una tirada sense gaires “petades espàstiques” i m'he aixecat de mes bon humor que els últims dies, abans de baixar del llit he fet tres o quatre estiraments, desprès he esmorzat i pindoleixat com cada dia. Una afaitada i una bona dutxa d'aigua ben calenta i desprès una mica de sangrantanada prenen el sol.
Acabo de tornar d'el SIRN on el David i el Sergi, que prenia apunts per dimecres, m'han treballat els estiraments, l'equilibri i demés cosetes. Avui a la tarde es una tarde pixanera he fet malve dos bolquers, entre l'aigua i la síndria..........
Va pujar a dinar l'Anna i ens va ensenyar les seves ultimes adquisicions en vestuari de rebaixes, la punyetera te gust i no sé com se les arregla per trobar aquestes gangues. Ens va explicar coses de la feina i hem va dir que si que ella vol baixar a Fueteventura la dos ultimes setmanes que estigui nosaltres amb Maria Pilar i Mirentxu, hem fa il·lusió que baixi perquè descansara una miqueta del tràfec de treball i “social” que porta sempre damunt.
Desprès de dinar i quan sen van anar a passejar el gos i l'Alma van estar tots dos solets xerrant una miqueta, esta feta una dona amb el cap molt ben moblat i racionalitza molt bé. Hem deixa bocabadat la meva Pirulí i la troba a faltar molt, sort que amb l'Alma quan la veig m'entendreixo.
En Bruno hem va dir ahir que l'Alícia Sasot es filla de l'Albert el meu cosí, music i metge, ves por on jo l'havia amigat per el FCBK com si alguna cosa m'he hages dit que era de la sang entre els 140 Sasot que corren per allí. Ves por on ens anem retroben encara que sigui bit a bit par de la família per la xarxa. M'ha fet molta il·lusió
Aquesta nit passada la he dormit quasi d'una tirada sense gaires “petades espàstiques” i m'he aixecat de mes bon humor que els últims dies, abans de baixar del llit he fet tres o quatre estiraments, desprès he esmorzat i pindoleixat com cada dia. Una afaitada i una bona dutxa d'aigua ben calenta i desprès una mica de sangrantanada prenen el sol.
Acabo de tornar d'el SIRN on el David i el Sergi, que prenia apunts per dimecres, m'han treballat els estiraments, l'equilibri i demés cosetes. Avui a la tarde es una tarde pixanera he fet malve dos bolquers, entre l'aigua i la síndria..........
05 septiembre 2009
MI VIDA EN UN BLOGG
L'Alma a Londres ja te un carrer Alma Road
-------->
Dissabte 5 de setembre de 2099 avui fa anys que va traspassar d'un infart massiu Jose Ignacio mentres pujava al Monte Perdido. Vaig perdre un dels meus millors amics que hi tingut mai.
Ahir divendres vaig anar al dematí a l'Alcampo amb Miren, seguint la rutina vaig anar a pendre un cafè amb llet i un cassant de xocolate amb vistes. Ahir l'escot era molt tancat i no hi habia vistes. Una mica mes despert amb el cafeto vaig fer el meu llarg i mig d'Alcampo vaig comprar dues rajoles de xocolata amb taronja, melmelada de taronja amarga per Miren, i una novel·la policíaca d'una autora sueca que comença a tindre renom, la novel·la es diu Aurora Boreal i per el que porto llegit m'agrada. Aprofitam el descompte de benzina vaig omplir el depòsit a la benzinera del hiper i cap a casa. Per cert que vaig sortir del buga sense bastons i refermat a la carrosseria i desprès els peus semblaven clavats a terra i no vaig anar de cap per un pel.
Un cop dinat cap el SIRN i allí David va fer-me uns estiraments i desprès un bon massatge, renoi com reacciona ban els peus espasticament segons que apletava. Al sortir queien quatre gotes i la Mireia hem va acompanyar fins el buga perquè no rellisquessin les crosses i caigues a terra. Els avis tambe tenien jarana pero amb les gotes que queien i com pintava el cel.......
Per cert David hem va comentar que dilluns haurà un fisio nou que sembla recordar va dir que sen diu Sergi? Que estarà amb ell i pot esser que desprès estigui fixo amb mi. La referencies personal que hem va donar podria que tingui molta empatia.
Fugin de la tronada cap SCV i una mica desprès d'arribar va caure un petit xàfec, igual m'he ha netejat el buga
Aquets mati no he anat al “mercadillo” perquè Núria ha agafat el buga i han anat Miren i ella, jo m'he quedat a casa amb Raül i Alma, be i Paco que encara estava clapan. Desprès he fet 40 minuts d'exercicis al llit.
01 septiembre 2009
MI VIDA EN UN BLOGG
Avui es dimarts dia 1 de setembre estic com el temps d'estrany, dijous divendres i dissabte estava de conya pero el diumenge i el dilluns hem fa mal el tros de maluc de la pròtesi i tinc la cama sense força. Avui semble que va millor i provo de caminar amb els bastons curts per veure con respon l'equilibri de costat.
Ahir vaig baixar al SIRN amb Miren ja que estava acollonit per baixar jo sol, vaig fotre una rascada al buga amb una merda de pericons que ham posat a molts carres de Sant Andreu en carrers estrets i amb saltirons per reduir la velocitat.
Hem va treballar Nayra que ja ha tornat de les vacances i hem va trobar molt dur, prou que m'he notava jo, per el que vam treballar estiraments de tota mena i desprès una mica de passos de costat endavant i darrera que vaig fer amb força dificultat. Desprès una mica de relaxació de cames al power i cap a casa. Vaig haver de pujar les escales a dos peus perquè la cama dreta fallava moltíssim
Aquest mati m'he afaitat les cames amb la maquina elèctrica de taller el cabell tal com hem va dir David perquè quan hem faci massatges no m'arranqui els pels i faci tan de mal. a la banda de darrera me la fet Miren ja que jo dret no puc ferm-ho. S'ha enfadat quan comentava que avui hem trobava molt millor que ahir i que diumenge.
Sembla esser que si tinc les fístules tancades haguera d'estar molt bé pero no es així, pot esser que el canvi de temps que s'apropa tingui influencia. Ahir Nayra va dirme que els canvis sobtats de temperatures son dolents pels espàstics. Ja podria esser pues quan hem fico a la piscina amb el aigua fresca les cames queden en garratibades.
Desprès de dinar he acabat de rellegir Millenium 3 i ara hem tindre que dedicat als meus cathars de la novel·la El Laberinto, de totas maneras Miren va trobar ahir una “neteja” de llibres que va fer algú com cada any i m'ien va baixar tres: un d'una autora sueca policíac, El perfume i un altre que sen diu quelcom així com Los vinos?; tambe estic esperant que El Central re envii de nou la comanda que vaig fer quasi fa un mes
Be, i ara es dimecres, escric aquí perquè estic sense xarxa, l'invent de Raül de l'IP fixa no hem va be a mi perquè sembla que quan posa en marxa el seu PC actua con server i per la meva conexio. no li adreça IP. Quan tingui un moment tornara a arrancar això d'altra manera, sinó quan baixi a BCN agafaré l'stick d'el meu amb Netgear i miraré si puc pescar lo amb Wiifi perquè amb ells els portàtils funcionen be.
M'he aixecat un xic millor que ahi de totes menes la pota dreta funciona be a compresio vertical pero quan ja que girar sé una mica falla del tot, per baixar de la pica de la dutxa he tingut que feri-la servir con “dolenta” i l'esquerra com bona tal com hem pasaba dilluns. He dormit bastant bé i amb la noña matinera que no se'n va fins allà les 11 per el que aixec arme d'el llit hem costa força. Sort que ha vingut Dolores i m'he aixecat perquè no hem passes el motxo pel cap.
Desprès d'esmorzar i pendre les píndoles m'he ficat al bany per afeitarme i ducharme perquè les resuos d'els medicaments fa una mica de pudor. He sortit una mica al porxo i fa una xafogor espectacular, aquets mati s'aixecat el dia molt boirós i humit i ara amb el sol ja que veure com arrea el dia. A la tarde tinc SIRN i pot esser que facin una mica que massatge pero ja hem vaig preparar ahir “depilar me”, tinc les cames morenes i fini simes. ¡Oig com m'agrado! De posar me
Cremes hidratants i àloe vera per les psoriasis
Ha tornat l'Alma del control pediàtric tota emprenyada perquè ha anat dormint i per fer-li les mesures l'han despertat, i el dormir i menjar es tan sagrat com pels Sasot-Olagüe, al final s'ha dormit al Moisés agafada a una samarreta de la mare. El consell de Leti funciona ja que a ella li van dir a Sant Pau quan els seus bessons que els hi poses una samarreta suada, mes bé impregnada de l'aroma d'ella, al cuco perquè estiguessin tranquils. Amb ella li va funcionar i a Núria de moment també
Acabo de tornar d'el SIRN avui m'ha tocat Mireia que no m'habia fet mai els exercicis de rehabilitació. Hem petat la xerrada sobre Almeria, Picos d'Europa, Fuente De perquè ha estat de vacances allí, va fer la baixada desda el funy a Fuente De a peu que son com uns 24 km de baixada que deu ni do com devien quedar els genolls, bessons I glutis. Tambe hem comentat algunes coses de Prevenció de Riscos ja que ha fet un curset on-line I ha tret una conclusió que hem tret molts: BUROCRÀCIA, molts papers I res mes. Esta força desencisada ja que veu que el control del Servei Extern ni mira si s'han corregit las anomalies de l'avaluació de riscos, ni res. Sols papers que diguin qualsevol cosa.
Xarrant xarrant m'ha fet treballar molt l'equilibri amb el cul I desprès en el power el San Cristoful , quan carregava sobre la cama dreta tenia problemes pero al final anava mitg funcionant
Ahir vaig baixar al SIRN amb Miren ja que estava acollonit per baixar jo sol, vaig fotre una rascada al buga amb una merda de pericons que ham posat a molts carres de Sant Andreu en carrers estrets i amb saltirons per reduir la velocitat.
Hem va treballar Nayra que ja ha tornat de les vacances i hem va trobar molt dur, prou que m'he notava jo, per el que vam treballar estiraments de tota mena i desprès una mica de passos de costat endavant i darrera que vaig fer amb força dificultat. Desprès una mica de relaxació de cames al power i cap a casa. Vaig haver de pujar les escales a dos peus perquè la cama dreta fallava moltíssim
Aquest mati m'he afaitat les cames amb la maquina elèctrica de taller el cabell tal com hem va dir David perquè quan hem faci massatges no m'arranqui els pels i faci tan de mal. a la banda de darrera me la fet Miren ja que jo dret no puc ferm-ho. S'ha enfadat quan comentava que avui hem trobava molt millor que ahir i que diumenge.
Sembla esser que si tinc les fístules tancades haguera d'estar molt bé pero no es així, pot esser que el canvi de temps que s'apropa tingui influencia. Ahir Nayra va dirme que els canvis sobtats de temperatures son dolents pels espàstics. Ja podria esser pues quan hem fico a la piscina amb el aigua fresca les cames queden en garratibades.
Desprès de dinar he acabat de rellegir Millenium 3 i ara hem tindre que dedicat als meus cathars de la novel·la El Laberinto, de totas maneras Miren va trobar ahir una “neteja” de llibres que va fer algú com cada any i m'ien va baixar tres: un d'una autora sueca policíac, El perfume i un altre que sen diu quelcom així com Los vinos?; tambe estic esperant que El Central re envii de nou la comanda que vaig fer quasi fa un mes
Be, i ara es dimecres, escric aquí perquè estic sense xarxa, l'invent de Raül de l'IP fixa no hem va be a mi perquè sembla que quan posa en marxa el seu PC actua con server i per la meva conexio. no li adreça IP. Quan tingui un moment tornara a arrancar això d'altra manera, sinó quan baixi a BCN agafaré l'stick d'el meu amb Netgear i miraré si puc pescar lo amb Wiifi perquè amb ells els portàtils funcionen be.
M'he aixecat un xic millor que ahi de totes menes la pota dreta funciona be a compresio vertical pero quan ja que girar sé una mica falla del tot, per baixar de la pica de la dutxa he tingut que feri-la servir con “dolenta” i l'esquerra com bona tal com hem pasaba dilluns. He dormit bastant bé i amb la noña matinera que no se'n va fins allà les 11 per el que aixec arme d'el llit hem costa força. Sort que ha vingut Dolores i m'he aixecat perquè no hem passes el motxo pel cap.
Desprès d'esmorzar i pendre les píndoles m'he ficat al bany per afeitarme i ducharme perquè les resuos d'els medicaments fa una mica de pudor. He sortit una mica al porxo i fa una xafogor espectacular, aquets mati s'aixecat el dia molt boirós i humit i ara amb el sol ja que veure com arrea el dia. A la tarde tinc SIRN i pot esser que facin una mica que massatge pero ja hem vaig preparar ahir “depilar me”, tinc les cames morenes i fini simes. ¡Oig com m'agrado! De posar me
Cremes hidratants i àloe vera per les psoriasis
Ha tornat l'Alma del control pediàtric tota emprenyada perquè ha anat dormint i per fer-li les mesures l'han despertat, i el dormir i menjar es tan sagrat com pels Sasot-Olagüe, al final s'ha dormit al Moisés agafada a una samarreta de la mare. El consell de Leti funciona ja que a ella li van dir a Sant Pau quan els seus bessons que els hi poses una samarreta suada, mes bé impregnada de l'aroma d'ella, al cuco perquè estiguessin tranquils. Amb ella li va funcionar i a Núria de moment també
Acabo de tornar d'el SIRN avui m'ha tocat Mireia que no m'habia fet mai els exercicis de rehabilitació. Hem petat la xerrada sobre Almeria, Picos d'Europa, Fuente De perquè ha estat de vacances allí, va fer la baixada desda el funy a Fuente De a peu que son com uns 24 km de baixada que deu ni do com devien quedar els genolls, bessons I glutis. Tambe hem comentat algunes coses de Prevenció de Riscos ja que ha fet un curset on-line I ha tret una conclusió que hem tret molts: BUROCRÀCIA, molts papers I res mes. Esta força desencisada ja que veu que el control del Servei Extern ni mira si s'han corregit las anomalies de l'avaluació de riscos, ni res. Sols papers que diguin qualsevol cosa.
Xarrant xarrant m'ha fet treballar molt l'equilibri amb el cul I desprès en el power el San Cristoful , quan carregava sobre la cama dreta tenia problemes pero al final anava mitg funcionant
29 agosto 2009
MI VIDA EN UN BLOGG
No he pogut resistir me a la temptació de copiar un trosset d'un blog que la gent de Pallassos sense Fronteres escriu a El Periodico. Hi ha molts i tots amb una gran humanita, alguns amb molta tendresa, altres mes crus pero tots d'una mena o altra hem remouen el cor i vegades hem fan sentir com una mica inútil per no haver fet res per els altres mes sovint
Friday, August 21, 2009 9:14 AM Carles Requena
Imaginaciones reales
Mover una bola de colores con los ojos es algo poco común. Hay que mover las pupilas en la dirección hacia la que se desea que la bola vaya. Precisa ejercicio y dedicación, y por lo común un buen maestro o maestra en este caso. Esta capacidad y otras de una peculiaridad similar, pertenecientes en parte al mundo imaginario, y en gran parte al real, fueron las que Claudio, Cristina, Maika, Mireia y Stefano, artistas de Kamchatka, enseñaban a las voluntarias de UNHCR iraquíes refugiadas en Siria ("outreach"). El disfrute con los colores, un carácter divertido en un adulto, el desarrollo de la imaginación... son cosas que en Irak no son muy comunes, y que ellas valoraron como material precioso y trascendente. Dos años después de la visita que Consuelo y yo hicimos a Siria para atender a las peticiones que Cova nos formuló desde UNHCR volvemos a Damasco, y comprobamos el alcance del trabajo de nuestros artistas. Estamos un poco asustados; el resultado ha sido sensacional y han dejado el listón muy alto ¿Encontraremos a nuevos artistas con semejante sabiduría y calidad humana? El traspaso será un gran reto. Todas las organizaciones nos enfrentamos a veces a problemas como este y lo mas importante es encarar la situación reconociendo lo grande que es la aportación de los artistas a nuestros proyectos.
En todas las organizaciones se suele hundir en el anonimato a los auténticos realizadores de los logros, de modo que parece que quienes estamos en determinados cargos mas visibles somos mas importantes que ellos, cuando en realidad es absolutamente al revés. Escribo ahora estas líneas desde Siria embargado por la emoción que me hace sentir el maravilloso trabajo del equipo coordinado por Cris y Claudio. Yo soy el protagonista de este blog pero ellos lo son de lo que es más importante; del trabajo de nuestra organización, de ese trabajo que ellos, profesionales en Europa, regalan de forma gratuita a gente abrumada por los efectos de un conflicto horrible como el de Irak.
La duración de sus acciones impide que les podamos ceder un espacio continuado en el que puedan escribir sus reflexiones y sentimientos, es una lástima porque serian mejores y mas interesantes que los míos. Mientras busco desesperadamente un cuchillo para pelar manzanas en los cuchitriles cercanos a Sahat Hejaz, cerca de la antigua estación de ferrocarril de Damasco, y defenderme de ese modo de la diarrea que me atenaza en estos últimos días, pienso en esa gente que es capaz de contaminar de felicidad a los demás de forma incansable, y en como a veces en las organizaciones despreciamos sin darnos cuenta al valor fundamental de nuestras acciones; los recursos humanos.
Hoy estoy en Damasco y ha tocado lo que ha tocado, pero si estuviera en Goma hablaría de Denguito, Titu Benitu, Nuri, Moi, y si estuviera en Líbano de Pedro Izquierdo, Fernando Melki, en Kosovo de Javier Rey, Luismi, Javier Ariza... La lista, por suerte es interminable, y pido perdón a la enorme cantidad de artistas que no salen.
Temas: clowns,Payasos Sin Fronteras,reír,ayuda humanitaria,refugiados,Damasco
Avui com cada dissabte hem anat la Miren i jo a SCV a comprar la fruita al "mercadet", ja comença a veura mes gent i al pàrking municipal hi habia gran quantitat de moviment. Quan m'ha avisat per telefon he baixat a recollirla i depred a la Sauleda a comprar el pa pel dia.
He fet 30 minuts d'exercicis de llit i 10 minuts de mahommetts i no hem ficaré a l'aigua perquè l'airet s'ha tornat un xic fresc.
Desprès de dinar llegir una miqueta per arrodonir el Millenium 3 i cap el PC
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
