07 junio 2016

HEMOS IDO A TOMAR LAS AGUAS

..

Ostres tu el dia 23 del passat mes de maig van anar la Miren i jo a les Termes Orión de Sta. Coloma de Farners amb el Front de Joventuts Terç Addictes al Voltaren, inclosos dins el programa termal de l' IMSERSO per a passar hi 12 dies..

Sort molta sort van tenir em els companys de taula que podeu veure en la foto de ací damunt i d'esquerra a dreta : Josep, Inma, Isabel,Toni,Conxi,Amelia,Maria,Jo i  Miren. Taula numero 3, la que demanava mes pa, aigua natural, menjar sense sal, etc. Aviat les cambrers/as ens van flixar i la relació del grup i em el servei va ser molt fluida i gustosa.

Les termes són un racó vintage quant a edifici, cambres, piscines, etc:saló de lectura, de jocs, fumadors,capella i dos menjadors: plebe i senyors.





A la sala de lectura com decoració hi havia aquest gramòfon de maneta per a discs dels anomenats "de pedra", una petita biblioteca amb llibres revistes i diaris. Els butacons molt còmodes per massa baixos per la qual cosa no hi anava sovint

Molt be el menjar net, acurat, poc repetitiu excepte la verdura que n'havia a tots el àpats molt bona i tendra. Els esmorzars eren de bufet lliure amb tota mena de sucs,cafès, fruita,embotits, pastes,melmelades,macedònies , era per a veure com el jovent si llençava damunt les taules i safates amb l'aviram. A mi Miren em pujava l'esmorzar a la cambra, ja que entremig adormit i les potes dures..... tot i així vaig baixar tres dies al menjador

Els porxos hi havien unes tauletes rodones amb uns sillons de vímet molt incomodes par a mi ja que fregaven els malucs em el suport dels reposa braços i quan m'aixecava ...... Animeta meva

El jardi estava ple de moreres que com avien set molt esporgades quasi no feien ombre pero per a les properes tandes de jovent faran una ombra molt maca amb el mormori de la font i el piular dels ocells. Al mati les merles feian un concert canor molt gustos.

Com el balneari esta en un cul de sac no hi ha trafec, les cambres tenen tele, tambe disposa de Wifi ( molt ronica) y una cobertura per als mobils francament dolenta.

Una cosa molt fumuda es que no hi ha cap cambra adaptada per persones amb mancances de mobilitat, banyeres a totes les habitacions i el passadís cap a les instal·lacions termals no este pensat ni per a gent gran ni em bastons perquè el terra es mullava amb les sabates i els tacs de gomes de les croses llisquen. Jo el primer dia que vaig anar a la piscina termal quan anava a agafar-me a la barana vaig fotre un plongeon que dejaria verd d'enveja a Tersteigen....quin cop al maluc dret. Fins al dilluns de l'altra setmana no vaig tornar a baixar això si em la cadira de rodes: caminant fins a la porta i allí seia en la cadira fins a l'escala....que por cert te els últims quatre graons dins de l'aigua Sense BARANA. Més d'un/a va entrar de cop a l'aigua


Ara una safata amb el esmorzar que em duia la Miren a la cambra: nunca caballero de mas  bellas damas fue servido
 El raco del jardi on hi han cadires de vimet amb coixins per el cul un detall de pensament a la tauleta

El raco del jardi amb les cadires de vimet i al fons.....si senyor les Termes Girls fent macrame, mes be un curset
 Quan van arribar en aquest gerro hi habia une geronis amb les flors força pansides i una tarde plas van cambiar el guarniren d'aquestas  flors

  I ara un postre : que em dieu d'aquesta poma al forn amb canyella i aroma de mandarina?




Com es pot copsar sóc un maldestre fen-me se'l fies. Haver de dir a n'Anna que em doni un curset

I que dir de l'ascensor sol  hi ha un per a quatre persones, la gent quan sortia de l'aquagym o de dinar em recordava l'hora de dinar de la Guttmann però sense les cadires de rodes, però això si em deixaven passar, l'altra carrera era a les 13,30 hores que obrien el menjador tots caminant de pressa cap a la porta d'accés al menjador

Van muntar una excursió com cada any a la fàbrica de galetes Trias: visita,explicacio, tast i hala a comprar capsas de galetes.
Per a què no faltes res teníem fins i tot  una iaia Honorifica: Na Roser una àvia de quasi tots el vuitanta que ens deia poesies tot i que de quan en quant no la recordava sencera. Anava sempre llegint i em un mon de papers. En Toni de tant en tant havia d'anar al poble a fer-hi fotocopies. Quan t'agafava per banda no én deixava anar i això que els seus fills li deien que no parles tant que avorriria a la gent. És molt maca i xerrant amb ella fèiem classes d'història de Teia. Recordo que quan estaven a Vilassar i anaven els dissabtes al "mercat ambulant" en el polígon on estava instal·lat el "mercat" hi havia unes grans grues de la construcció que deien "Construcciones OMS" , sembla que eren de la família del seu espòs. A mi no m'era pesada però si volia llegir havia de fugir d'ella.