CARTA OBERTA AL REI D'ESPANYA
Majestat,
us heu deixat perdre una magnífica ocasió de fer de Rei. Només teníeu una
oportunitat, i era d’or, per estendre ponts d’entesa, i ni tan sols us n’heu adonat. Els
ponts, fràgils, han caigut al vostre pas.
No esperava que us mostréssiu partidari de la independència de Catalunya. No
esperava tampoc que revoquéssiu el Decret de Nova Planta del vostre antecessor, de
qui dueu el nom. No esperava tan sols que acceptéssiu, així, en públic, que la sagrada
unitat d’Espanya es pot dissoldre. No esperava que ens donéssiu la raó.
Esperava que estiguéssiu més informat, vós que parleu moltes llengües que els
vostres súbdits governants no parlen. Esperava que llegíssiu la premsa estrangera,
que sabéssiu, com a bon Rei, distingir la veritat de la mentida. Esperava que
tinguéssiu el discerniment de saber de quins consellers us podeu fiar, i que no són els
aduladors que papallonegen per la vostra cort vuitcentista. Esperava que escoltéssiu la
veu discordant que no afalaga, per trobar la saviesa que s’espera d’un Rei.
Us han ensenyat els parlars d’Espanya, però no els feu servir. No heu dit ni una
paraula en català, que coneixeu. Heu estudiat un idioma d'Espanya, però no heu après
a escoltar les raons i les parles diverses dels seus fills. Ni la parla, ni les raons.
Esperava que diguéssiu que la violència no va enlloc. Que si algú s’havia ultrapassat
en l’exercici de les ordres, era reprovable. Que investigaríeu per què avui tants
catalans i tants estrangers diuen que a Catalunya hi va haver violència. Esperava que
diguéssiu que no acceptareu mai la violència contra els vostres súbdits, ni que sigui
per ordre d'alguns governants. Que per això sou Rei, per garantir que ningú no farà
mal a un súbdit desarmat.
Potser perquè vaig llegir, de jove, moltLope de Vega i molt Calderón de la Barca, i
molta poesia èpica medieval, m’esperava un Rei que s’alcés en defensa de la justícia,
que allargués la mà als vassalls maltractats, es comprometés a castigar els qui els han
fet mal i donés als seus súbdits la seguretat que es trobaven a casa. A tots.
Esperava que proposéssiu diàleg. Que entenguéssiu i féssiu entendre a tot Espanya
que hi ha súbdits vostres que no se senten a gust sent-ho, i que val la pena escoltarlos,
perquè són els vostres súbdits, o almenys és el que ens diuen. Esperava que us
oferíssiu a construir ponts, a desfer malentesos, a donar raons perquè tothom vegi queviolència. Esperava que els donéssiu, que ens donéssiu, raons per argumentar que la
independència és pitjor que ser súbdit vostre.
Només heu repetit les paraules i els arguments del partit que governa. No heu posat ni
una espurna de novetat ni de llum en el vostre discurs. No heu demostrat que hàgiu
vist res, que hàgiu entès res. No heu estat per damunt dels partidismes, com hauria
d'estar un Rei.
Heu demostrat que no sou el Rei de tots els espanyols. No sou el Rei dels catalans
que no enteneu, però tampoc no sou el Rei dels espanyols que volen una altra
Espanya, amb Catalunya a dintre. No sou el Rei dels espanyols que no volen un Rei.
Avui podíeu demostrar que té sentit, per als espanyols, tenir monarquia en lloc de
República, que el pes de la dinastia no és més poderós que el seny i el criteri de
l’individu que la representa. Podíeu demostrar que el que mai no vau guanyar per les
urnes ho heu adquirit per la vostra intel·ligència. Podíeu demostrar que, amb la vostra
actitud, us heu fet digne d’una corona que el poble mai no va triar.
L’únic que heu demostrat és que, si només sabeu repetir el que diu el govern, no feu
cap falta.
Adéu, Espanya.
No hay comentarios:
Publicar un comentario