Be ja nits que tinc un somni bastant recurrent, no massa sovint, que no si donar hi el nom de gòtic l'acció transcorre amb una ciutat i en un barri vell que si sembla molt als barris vells de Venècia (sense canals), Assis, Damasc... Carrerons no gaire amples amb façanes una mica senyorials amb portes de fusta historiades i de molts colors però les tonalitats son bastant foscas no son alegres com a Venècia,els carrers estan molt ben pavimentats amb llambordes belgues separades d'un dit senyal que deu ploure molt i per aci l'aigua s'escole a la terra i no fa bassals. En quelcom carrers ja cordes de façana a façana amb molta roba estesa de força coloraines que donen vida ja que semblan els paperets de les festes majors.
Els carrers son rectes senyal que no han sofert gaires setges i no els hi feia falta carrers en corbe per ha que els trets no fossin directes. Si quelcom vegada heu estat a Malta veureu que no hi ha carrers rectes tots tenen angles o son amb corbes.
La llum del dia es mes be esvaïda com les tardas de tardor, una mica grisenca i no es veu molta gent caminant fora de quelcom grups. La gent es força amable i sovint et conviden a entrar a les seves llars a fer un mos, menjar unes galetes i pendra una beguda. Les cambres son espaioses amb les parets pintades de colors suaus de les que pengen bastants quadres i fotografies.
Jo me ho passo força bé fent unes meravelloses fotos dels carrers i carrerons sobra tot amb perspectives estretes i llunyanes. Ja una foto que es la meva preferida: en un mercat a l'aire lliure s'aixeca una ventada i s'endú un gran estol de roba blanca interior moment que aprofito per ha fer una foto, semblen un estol de coloms blancs volant.I del carrer de les llambordes? Hi faig una foto amb detall dels espais entre les llambordes i una perpecstiva de carrer llarg i estret que es presiosa.
Tot i així ja llocs no gaire cuidats, en un racó ja una pila de cables mal soterrats de baixa amb les puntes mortes sense aïllar i a la vista. Ja ha sortit els meus 35 anys de cables. la gent que em trobo malgrat de ser molt amables traspuen una tristor, son una mica mes joves que jo, no gaire, i quasi tots tenen el cabell grisenc.
Amb uns d'aquestos grups entrem en una casa on hi ha una exposició de fotografies, en ByN i tambe estan les meves, quin goig em fa això. Seiem en unes cadires i sofàs d'època i una senyora té un mareig i Miren i jo havem d'estar una mica per ella acaronan l' ha .
Es estrany però he recordat tot el somni
No hay comentarios:
Publicar un comentario