27 marzo 2010

MI VIDA EN UN BLOGG

Disabte 27
Avui m'he aixecat d'el llit força garratibat i despres d'un parell d'hores d'espàstics ambdues cames, malucs i glutis en dolorits. No se si serà per l'exercici d'aixecar la cama bocaterrosa pero deu ni do aquest mati com hem trobava. Tot i així desprès d'esmorzar he fet una estona d'estiraments suau i Miren m'ha rotat una miqueta els peus

Desprès he sortit a pendre una estoneta el sol al porxo hem les cames estirades damunt la tauleta baixa, quan m'he aixecat estaven les cames com palitroques. Desprès de dinar una tanda de CSI en el plus i anatomia de Grey.

La família veient la Barça per Internet i Raül patint. Es el clàssic fanàtic d'el Barça, no li fan res be els jugadors i sempre espera perdre. Jo cap el PC i mentres sopava hem va tocar veure la segona part.

Diumenge 28 com ahir tieso que tieso i emprenyat amb aixo d'el canvi d'horari. Desprès d'esmorzar hem baixat Miren i jo a comprar el pa i el pastis d'aniversari d'ella, hem posat benzina al buga i cap a casa. Sesio al solet amb l'Alma. Quan ha arribat l'Anna xerradeta amb ella dinar, sobretaula i s'ha baixat a BCN, jo una mica de plus i PC

Com es el centenari d'en Miguel Hernandez poso un poema d'ell com homenatge

El amor ascendía entre nosotros
como la luna entre las dos palmeras
que nunca se abrazaron.

El íntimo rumor de los dos cuerpos
hacia el arrullo un oleaje trajo,
pero la ronca voz fue atenazada.
Fueron pétreos los labios.

El ansia de ceñir movió la carne,
esclareció los huesos inflamados,
pero los brazos al querer tenderse
murieron en los brazos.

Pasó el amor, la luna, entre nosotros
y devoró los cuerpos solitarios.
Y somos dos fantasmas que se buscan
y se encuentran lejanos.

No hay comentarios: