MI VIDA EN UN BLOGG

Ja arribat la Setmana Santa i avui m'ha vingut al cap un munt de records..... tal dia com ahir dijous per la tarda (fa seixanta anys) havia d'anar amb la iaia Pepeta a recórrer monuments per las esglesias de Barcelona. Com estava cega li havia d'explicar tot l'arranjament dels monuments. Desprès ella resava 15 credos i cap un altra portan la del braç (Sant Ajusti, Betlem, sant Jaume, Catedral, Pi..........). Segons deia ella havia fet aquesta promesa perquè el meu pare sortís be d'una molt greu operació que li van fer quan per una trencada de vertebres lumbars el va deixar paraplejic. Be sembla que el Gran Arquitecte la va fer cas.

I el divendres que? xiquet alçat d'hora que havem d'anar a les set del mati a veure la Via Crucis de l'església del Pi que el feia una confraria de la ¿Sang? que acompanyava als condemnats a mort fins el patíbul. Anàvem tots encaputxats amb un grans ciris tacats de vermell em la qual cosa deixaven taques vermelloses a terra. Ens posàvem drets a la Pça Sant Josep Oriol-carrer AVE Maria per veu rels passar pel carrer Banys Nous. Desprès xino xano cap a casa, a escoltar les set ultimes paraules a la creu. Renoi quin acollonimente que t'agafava escoltan segons quines ¿bretolades? deia aquella capella. Apa a esperar dissabte de Gloria: a les deu del mati voltejaben les campanes i tots als balcons i galeries a fer soroll amb maços de fusta, carraques o dos tapes de cuina "havia que matar jueus" que el Senyor havia resucitat.

Ara això ha canviat bastant a Sevilla estan preocupats perquè les senyores be van a les profesons amb mantilla, peineta, escots de luxe, mini faldes ad hoc, sabates de taco, braços enlaire, mitges negres i meravellosament pintades. Això no potser diuen les senyores que tenen unes cares que els hi guarden el cul. Desprès diran que les moretes porten hiyab.

Os heu fixat en la forja de ferro del balcó  ¿on punyefles mireu?