13 agosto 2017

S'ACABA L'ESTIUEIG DEL BLOG AL MARESME


Quan el PSC era PSC i tenien cervells brillants i no totiles com ara

L'estada a Vistamar toca al seu fi i dimarts entre les 8 i 10 del mati vindra l'harca infernal a fotrens fore del casoplon. Ahir s'en va anar Anna perque te que fer les maleetes per anar a treballar a Bucarets una setmana i quan torni li toca el mes boig de "conozca Vd Europa en cuatro semanas"

Aquesta mati gran i gran supercatastrophe al llit una mica abans d'aixecarma del llit,vaija merder i mai mes ben dit, avui tot el dia em dieta . Com els ultims dies cinc minuts amb les nafres al sol ja que segons Miren sembla anar be.



11 agosto 2017

EL BLOGG ESTIUEJANT AL MARESME CAP 4

Hola bona tarda avui divendres Alexandra se li ha fet un pel tard per la qual cosa he ajornat per dilluns el massatge, la temperatura ha baixat fins els 22 º i fa vent frescot.  He descansat be aquesta nit amb la vànova demunt les cames amb la qual cosa no s'han refredat i pocs espasmes.

Ana continua treballant desda casa a base de una cool darrera l'altre i quasi sense temps per fer un mos, la familia veient el programa zapping o dit d'altre manera crits i tonterietes i com deia el pare els unics que es distreuen son ells,menys mal que tenen el proces,el cas Neymar, etc per anan fen una gracieta ........... 




 


10 agosto 2017

EL BLOGG ESTIUEJANT AL MARESME CAP 3

Quin repas em va fer ahir dimecres l'Alexandra em els exercicis de rehabilitacio tot assortit i despres una mica de caminar, cosa que em costa molt ja que els malucs es queijen depresa. Aquesta nit em feien mal les cames i ademes com les tenia fredes tenia bastants espasmes. Avui a la nit els he afegire la vanova per damunt d'elles.

Aixo es un exit port ho desda el dia sense veure la tele QUIN GOIG ....be siguen seriosos quelcom mirada a la taulet al app de 3/24 que continuo pensant que es molt dolent pero per saber com va el  campionat de bajanades ni ha prou. 
Ahir va pujar l'Anna i avui s'ha pasat tot el dia treballant desde el PC,aquesta nova moda de l'empreses de ferte treballar desda casagastan llum,conexio a internet de la teva i ni temps per dinar perque fas l'horari del client que igual esta en altre fus horari es una collonada. I encara la boba de la Levy diu que el PP es revolucionari perque va cambiar la Llai del Treball.............i es cert si mirem totes les acepcions de la RAE. En fi que vaigin a la merda perque si no se en van ells lo que es nosaltres tal com pinta no els enviarem pas.


Be aquesta es Alma pasant ho be  la piscina amb l'estri que li ha portat la tieta,em sembla que ja ha punxat.....piffff


08 agosto 2017

EL BLOGG VA A ESTIUEIJAR AL MARESME CAP 2

Els mosquits d'aquesta banda del Maresme son uns viciosos ya que m'estan picant ens el carnet d'identitat, sembla ser que l'olor de la meua suor a las pastillas els hi deuen  agradar mes

Ahir dilluns va vindre la Alexandra a manipularme una mica, de bocaterrosa ja no puc aixecar les cames doblegant les corves tota la cama estirada puc aixecarla com un pam. Despres de ferma massatges he caminat com uns cinc minuts, m'he cansat molt.

A la nit quan portava com una hora dormint panxa enlaire m'han agafat uns serie d'espasmes a la pota esquerra axials que han durant força estona,supos que el massatge te quelcom que veure. Sera questio de si torna a repetirse el fet de vaporitzarme el ClMg a la pota desde el peu fins la cuixa i dormir amb pantalons per no empastifar els llençols.
Veurem dema com pinta l cosa ja que sembla que ha baixat força la rigidessa de les cames tot i que els malucs deu nido.

Avui dimarts tocava la foto de la nafra que poc a poc va minvant, quan fa Miren la cura ja un  raconet que font molt mal quan el toquen.


080817



05 agosto 2017

EL BLOGG VA A ESTIUEIJAR AL MARESME

Em començat l'estiueix a St  Cebria de Vallalta a la urb. Vistamar carrer Ronda del Mitjorn 90 o 5 segons que miris. Alma diu que es un casoplon, la veritat es que tot es a peu pla, be la baixada desda el carrer ets de collons i la  thunder electrical chair no pot em aquesta rampa. Les portes les passo justetes ( sobra sol un cm.) per banda i tens que portar força cura amb les rodes.

La menuda ho passa pipa ja que te una piscina , no olimpica,pero que fa el seu  bon us;jo mirare de probar si arribo fins la vora, hi han escales,i allevores fara l'intent de entrar hi i veure si la temperatura de l'aigua no colapse el sistema nervios i permet bellugarme una mica.

He trucat a N'Alexandra perque vingui tres cops a la setmana (L X D) per fer una mica d'estiraments i massatge ja que estic molt dur i les cames rigides a 90 º quan m'aixeco de les cadires i aqui els sofas i llits som mol baixets

Com un bon debut gran petite catastrophe ahir i avui i de pasada una mosqueta negra m'ha clavat una picada al canell esquerra sembla que ha quedat un mini fiblo perque ja fa tres dies que dure la inflamacio del bonyet. He passat l'ungle per aixecar el tap i sucar ho amb aloe vera.Cura de Benito.




28 julio 2017

COM SI FOSIN ELS DOLORETES

Ahir dimecres tenia visita amb la Dra. Lliró per veure l'evol.lucio de la nafra de l'esquena, la va trobar molt bé i va cremar un bocí amb l'argenpal. He de tornar a la visita el dia 6 de setembre a les 17 hores


AIxi estava la nafra el 250717

Tinc bastant, o molta, hiperreflèxia tanta que quan em pujo els pantalons si no estic afermat al lloc podria caure de la claudicació, un cop el sistema aguanta la batzegada l'espasticitat manté el bulto dret. La superigidesa que tenia diumenge després de la tornada del liceu ha minvat bastant en part al massatge que en Jordi va fer a les cames i als peus. Tot i així trontollo molt caminant.

De passada tinc la panxa remugant supòs com a conseqüència de la intolerància a la lactosa a causa de la meva golafreria amb el bocí pastís d'Alma que quedava hi ha destarotat el sistema digestiu i anem de mocs, més mocs i pets a dojo. Beurem si es soluciona abans de vacances.

Avui han arribat els escarpins per veure si sóc capaç a la piscina de Sant Cebrià de Vallalta de caminar una mica pels fons per aviam si les cames es belluguen una mica per dins de l'aigua com feia abans.


Després de la sessió al jutjat de l'insigne prognato i el comportament del jutge que presidia el tribunal m'he quedat sense ganes de comentar res del tema. Una puta els bufi el cul com deia la meva mare












DE UN LIBRO DE ANTONIO BAÑOS DEL 2012

El 12 de diciembre del 2013, el proceso dio el primer paso firme hacia su final mostrando, no solo la pregunta y la fecha, sino una envidiable unidad política que fue inmediatamente refrendada por todo tipo de organizaciones civiles, desde la ANC a los sindicatos mayoritarios. Ese momento fue muy importante porque cambió la superficie y la esencia del debate. Desde entonces no se trata tanto de un problema sobre el pacto fiscal o la inmersión ligüística. España se confronta a su propia naturaleza democrática y se confronta a sus naciones (o la negación clara, planetaria y aún violenta de las mismas). Ya no se trata de intenciones, voluntades o utopías. Ahora se trata de un hecho puramente mecánico, físico, evidente a los ojos del mundo: permitir que la gente llegue hasta las urnas. A partir del día 12, ya no estamos hablando de soberanía teórica. El mundo hablará de ejercicio práctico de la soberanía: de la soberanía popular catalana para decidir su futuro y de esa fantasmagórica Soberanía Nacional Indisoluble para impedir el voto. Estaremos hablando de cajas de cartón (las urnas de metacrilato las descartó la vicepresidenta por caras), de colegios, interventores y de la Guardia Civil o la Legión. Todo lo que era humo se hace sólido. Y ahora ya sí podemos hablar de dos bandos: los que queremos poner las urnas y llenarlas (para votar Sísí, Nonó y Sí-pero-No) y los que querrán evitarlas con la fuerza (de la ley y de la pasma). Se trata pues de una nueva gramática, clara e internacional. Se acabó la perífrasis del derecho a decidir y decidimos.

  Es, claro está, un conflicto de cara al mundo. Ya no es necesario marear al corresponsal extranjero con el conde-duque de Olivares o con Prat de la Riba. El conflicto no solo se internacionaliza sino que deviene global. Porque ya no se trata de discernir el estatus de un pequeño y tacaño pueblo del rincón del Mediterráneo. De lo que se trata es sobre si, en estas democracias post-soberanas del siglo XXI puede un pueblo (cualquiera) arrebatar el poder constituido y establecer uno constituyente sin más fuerza que la propia autoorganización.

  Será además un tema especialmente significativo para los europeos del sur. En una UE dirigida con mano palaciega por la Troika turbocapitalista. Con un diseño de gobernanza en el que los viejos Estados-nación son simples «capataces de plantación» de las órdenes supranacionales, ¿puede un pueblo cuestionar su estatus?, ¿cambiar sus políticas?, ¿cuestionar la estructura misma de la todopoderosa Troika-UE a base solo de votos y poder popular? Seguro que, no solo en Catalunya sino que en Grecia, Portugal, Chipre o Italia, van a leer así la lucha entre oligarquía y urna. Es el primer conflicto en la Europa post crisis entre un pueblo y sus instituciones. El primer asalto del «no nos representan».

  Los bandos, después de la pregunta, se clarifican en torno a la caja de los votos. A un lado queda La Casta del PPSOE y sus juventudes, los del Movimiento. Queda Amanecer Magenta y el Partido Lerrouxista. Partidarios de esconder las urnas son la CEOE, Muñoz Molina, Fundación Francisco Franco, La Falange, La Caixa, Bono, Sabina, Jiménez Losantos, el Roto, Democracia Nacional, Plataforma por Catalunya y Javier Cercas. Queda Dios Padre y sus amigos, los obispos españoles, que ya consideraron «inmoral» hacer una consulta. Y con los obispos, El País, El Mundo, La Razón, el Abc y sus columnistas. En resumen, la casta y la pasta. Las oligarquías catalanas y las españolas, los patriotas de izquierdas y los fachas de toda la vida…

  Más que nunca, España se enfrenta al espejo de su plurinacionalidad. Si el pueblo español no teme a las urnas, sean locales, parciales, sececionistas o unionistas, queda la esperanza de que recupere el voto y el plebiscito para destituir el R78. Si no ocurre así, los catalanes votaremos igual. En el catorce, el quince o el dieciséis. Y lo haremos, más solos y más tristes.

  Por eso quiero acabar planteándole unas preguntas al lector que ha tenido la paciencia del santo Job de llegar hasta aquí.

  Si, supongamos, se diese el caso en que la autoridad policial o militar retirase las urnas por la fuerza ¿qué haría el amigo lector?, ¿se quedaría en el sofá de zaping o se vendría a defender las urnas y al pueblo que las puso? Si, por una «serie de catastróficas desdichas», se acabase proclamando la República Catalana ¿qué haría mi dilecto lector? ¿Confiaría en las cualidades del joven rey Felipe VI y de su corte para vivir su futuro o aprovecharía para forzar la proclamación de un régimen republicano? Y si finalmente la República Catalana se consolidase ¿querría vetar, castigar, arruinar y dar la espalda a aquellos que ejercieron, con plena conciencia y esperanza, su libertad? ¿O luchará por hacer de nuestra libertad el ensayo y antesala de la suya?