01 mayo 2017

VENID Y VAMOS TODOS CON FLORES A MARIA..........

Fiesta del trabajo, hoy con manis descafeinadas, aun recuerdo una que me pillo trabajando en Aragon Paseo de Sanjuan dentro de la lechera de cables y Antonio el chofer tocando con el claxon :"LLibertat,Amnistia i estatut d'autonomia"mientras  los grises repartiendo mandobles entre el publico. TEMPS ERA TEMPS.

Este es un mes de celebraciones sobre todo la semana que viene: 
mi segundo nacimiento (9x5+ 3) 
mi primero (9x8)+4
firma del tratado de no agresion y bostezo (9x5)+2
cuando conoci a Miren (9x5)+3+1dia

Toda una semana de celebraciones si ademas sumamos que era el cumple de Maria la sogra que como buena matriarca vasca me acogio en la familia y que de sogra no ejercio nunca, que me hacia cada año patxaran casero con unos granitos de cafe, su arroz con leche con truqui del caserio,etc.

El titulo de hoy es un remember de la Escuela Graduada de niños nº 13 en la cual cantabamos la cancion "de vamos todos con flores a Maria que nuestra madre es"  ,en este mes cuando se entraba en clase en vez de buenos dias al abrir la puerta deciamos aquello de " Ave Maria" y te contestaban los compis "Sin pecado concebida". La estampa reproduccion de la Purisima de Murillo que habia sobre los percheros en la sala de Canto simpre tenia este mes un jarro con lirios blancos que no se quien ponia. Igual el Sr Videgain .




Hacia 1678, óleo sobre lienzo, 274 x 190 cm [P2809].
Uno de los tópicos de la historia del arte español, en este caso afortunado, es considerar a Murillo como el pintor por antonomasia del tema de la Inmaculada Concepción. Ciertamente no es el creador de esta iconografía, que venía empleándose en España desde mediados del siglo XVI, sin embargo, es el más notable de sus intérpretes. En la época de Murillo habían cesado ya en Sevilla las discusiones producidas en la segunda década del siglo XVII entre franciscanos y dominicos sobre la circunstancia de si la Virgen María fue inmaculada o no en el momento de su concepción, hecho que se saldó con una abrumadora victoria ideológica de los primeros sobre los segundos. En efecto, los franciscanos mantenían una favorable tesis inmaculadista que al mismo tiempo compartía con fervor el pueblo sevillano. El entusiasmo general sobre esta problemática mariana motivó que las autoridades de la ciudad se dirigieran al rey Feli­­pe IV para que mediase ante el papa en Roma y éste proclamase universalmente el dogma de la Inmaculada Concepción. Este propósito no llegó a conseguirse en aquella época, pero sí se obtuvo en 1622 la aprobación en Roma de un decreto en el que se aceptaba la tesis de que María había sido concebida sin pecado original. Sesenta años más tarde, en Sevilla, permanecía aún vigente el entusiasmo inmaculadista después de que a través del tiempo pintores como Pacheco, Roelas, Herrera el Viejo o Zurbarán hubieran recreado magníficas versiones pictóricas de la iconografía de la Inmaculada. Y en los tiempos en que la actividad del arte sevillano estaba presidida por Murillo la devoción a la Inmaculada se mantenía pujante, por lo que fueron numerosas las versiones del tema que se encargaron a este pintor, que supo crear modelos de una intensa belleza en su cuerpo y, especialmente, en su rostro; con su figura de perfil ondulado y flotando en el espacio sobre un fondo de nubes áureas entre las que revolotean nutridas cortes de ángeles niños, el prototipo que el pintor creó en sus Inmaculadas obtuvo un intenso reclamo por parte de la clientela. A través de Juan Agustín Ceán Bermúdez sabemos que Murillo contrató en 1678 con don Justino de Neve, canónigo de la catedral de Sevilla y presidente eclesiástico del Hospital de Venerables Sacerdotes de la ciudad, la ejecución de una Inmaculada que primero fue de su propiedad y que posteriormente terminó donando a la iglesia de dicho hospital. El propio Ceán Bermúdez nos describe esta obra sugiriendo opiniones que ciertamente son definitivas y concluyentes, puesto que la define como la mejor de todas las Inmaculadas que Murillo pintó a lo largo de su carrera artística, señalando lo siguiente: «Es superior a todas las que de su mano hay en Sevilla, tanto por la belleza del color como por el buen efecto y contraste del claroscuro». En efecto, en la pintura se observan, en su ángulo superior izquierdo y sobre todo en el inferior derecho, zonas de penumbra que enmarcan el luminoso espacio central inundado por nubes áureas con algunos retazos azules intercalados. El espacio está presidido por la triunfal y apoteósica figura de la Virgen, que aparece dotada de un vigoroso movimiento ascensional que se inicia en la ancha peana de pequeños ángeles que revolotean a sus pies. Desde este punto el volumen corpóreo de la Virgen va disminuyendo progresivamente de forma armoniosa hasta culminar en su cabeza descrita con hermosas facciones y con sus ojos vueltos hacia lo alto; una orla de diminutos ángeles envuelve a María reforzando con su grácil movimiento el sentido ondulatorio y ­ascensional de la composición. El refinado juego de los tonos cromáticos que se integran en la pintura, compuesto fundamentalmente por matices áureos, azules y blancos, armoniza con perfección justificando sobradamente las alabanzas de Ceán sobre el bello color plasmado en la obra. La fama de esta pintura ha sido siempre muy alta, ya desde el propio momento histórico en que fue realizada. Después, a lo largo del siglo XVIII, siguió gozando de gran popularidad en Sevilla y por ello no es de extrañar que fuese una de las pinturas que el mariscal Soult, durante la ocupación de la ciudad por las tropas francesas a partir de 1810, la incluyese dentro de la nómina de obras de arte a expoliar para su propia colección. En efecto, en 1813, Soult se llevó esta Inmaculada junto con otras importantes obras de Murillo a su mansión parisina, hecho que incrementó considerablemente la fama de la pintura. Por ello no sorprende que a mediados del siglo XIX esta obra fuese considerada como una de las más importantes creaciones de la historia del arte, ni tampoco que a la muerte del mariscal Soult se vendiese en París en pública subasta en 1852 alcanzando un remate de 615 300 francos oro, cifra que pagó el Musée du Louvre y que era en aquellos momentos la cantidad más elevada jamás pagada por una pintura. La presencia de esta Inmaculada en el Museo del Prado se debe a negociaciones realizadas entre el Gobierno español y el francés en 1941, merced a las cuales se acordó un intercambio artístico. Así el Prado cedió al Louvre un excepcional retrato de Doña Mariana de Austria, de Velázquez, a cambio de la Inmaculada de los Venerables. Ciertamente eran tiempos en los que la fama de Murillo había decaído considerablemente y en el Louvre ya no consideraban a este artista como genio extraordinario, pensando por ello que el trueque les beneficiaba. De todas formas, esta Inmaculada nunca volvió a su primitivo emplazamiento en el altar de la iglesia de los Venerables de Sevilla, sino que pasó a engrosar la importante nómina de obras maestras que el Museo del Prado posee.


Ospas ayer fue San Pelegrin Servita y se acordaron mis hijas, yo no,felicitandome la que no fallo es Mari Tere como cada año se acordo.

PUBLICADO EN 2008

vale vale no os amontonéis para felicitarme no sea cosa que haya una accidente. De uno en uno y formalitos.El tal Pelegrin era un servita, una congregación de servidores de la virgen, del morro fort que en su juventud le ponía las peras a cuarto a San Felipe Benizi que por lo visto era el cap de colla. Con los años perdió sus aires revolucionarios y hasta lo hicieron santo y todo.Si tenéis algún interés podéis buscar información en estas webhttp://www.servitascadiz.com/capillafront.htmhttp://www.servitascadiz.com/sanfelipebenizi.htm












28 abril 2017

VA DE NAFRAS, METGES,CIRURGIANA,ETC

Va de nafres, metges,cirurgiana, etc
 Dimecres passat vaig anar a la visita de la Dra. Lliró perquè donés la ullada a la nafra de l'esquena, no sé quina evolució esperava ella però li semblava que no havia millorat sinó més bé empitjorat. Va fer una foto i va tapar la nafra deixant per dimecres que bé la pressa de decisió.

El Dr. Membrives tornara a trucar dijous per aviam quina decisió es pren, ja que si irradiem l'empelt pot ser que fem més forat i faria trigar més la cura.
Jo poso ara aquí les fotos de la setmana passada i aquesta per comparar, jo diria que poc però ha millorat.


200417



270417

Jo diria que el centre de l'empelt està igual i que ha millorat les vores


Vist com va la política del país dels conills , penso   que això no és cert: ja que ha ser molt barrut, cinic, mentide i fill d'un gos per arribar aquest lloc




24 abril 2017

CAP DE SETMANA EN RIUMAR (DELTEBRE)




Aquest cap de setmana em feta realitat el regal del cumple de Miren anant a Deltebre llogant un apartament adaptat la qual cosa m'ha per mes fer pràctiques de cadira dins d'ell, és una mica complex anar endavant i darrere perque, ja que buscar el canvi de marxes digital, de tota mena bona adquisició.

Un problema es que hi ha moltes "dunetes" en les voreres o al baixar d'elles amb la qual cosa les rodes queden trabades i han d'ajudarte per sortir. Potser la solució seria les rodes "all road" que són un pèl més grans i gravades.

De tota mena he d'agrair als operaris de les obres al carrer de les dunes que quan em veien venien a ajudar-me. Encara queda gent em ganes de ser persones.



Falta un zoom perquè es vegi la cara de velocitat


Ostres com trigannnnn



Avi guaita quin cargol


Mis xicas en velocípede
Jo vaig fer una bona ruta turística per les voreres de panot ratllat que va passar factura ( jo crec que encara dure) al cul i àrea sacro-lumbar a la nit em una sessió d'espasmes de deu ni do que em feia canviar de posició al llit. La nit següent doble recció de baclofen i millor.

 Quins sopars al restaurant de l'urbanització............ Quin bacallà al forn, quina brandada de bacallà, quina amabilitat, quins canelons d'anguila. Ospes per tornar hi un altre cop

Havia més gosi'ns de brandada de bacallà però entre N'Alma i jo ja havíem escapçat la safata. De mort

¿I de l'arròs a la marinera que em dieu eh? No vaig tindre temps de fer foto a la paella perquè les culleres van atacar de sobte, la sèpia a trossets, el postri blanc

19 abril 2017

I VA I TORNA I VUELVE LA NAFRA, EL METGE,LA DOCTORA,ETC

L'altre dia van quedar en la visita a l'oncòleg que després de llegir els informes de la Dra. Lliró i la anatopato en va mirar la nafra i cap a medicina de radioteràpia.

Truco per telèfon i després d'enviar tot el que em van demanar donen hora per ahir dimarts a les 11,30. Apa cap la Clínica de l'Esperança a Sant Josep de la Muntanya. Demano a la família de PMR un taxi perquè allí aparcar.....si hi ha  un pàrquing a la cantonada però qualsevol deja allí el buga en el pendent que tenen allí els carrers. Em deija  a la porta de l'Esperança i collons havíem qui és el guapo que de costat a el pendent del carrer es belluga, em va costar deu i ajut no caure al carrer. Anem a externes ..............allí no es torna enrere i a l'altre costat d'un accés per ambulàncies hi ha una baixada d'uns 15 metros de llarg de collons. Renegant i renegant baixo per la rampa i arribo a les consultes i cabines de radioteràpia. Segui allí que ja el cridaran.

Un poquets després em criden a una consulta i allí trobo al Dr. Membrives , despres de llegir tota la paperassa que jo duia més la que havia enviat per mail passa a mirar la nafra i explica que no sap si és el moment adequat per fer el tractament, ja que no sap si tinc nafra, procés de cicatrització de la cirurgia, etc. Que voldria parlar em la Dra. Lliró per aviam que li sembla a ella perquè la radioteràpia crema i dona inflamació la qual cosa endarreria la cicatrització. Em dóna un telèfon perquè ella el truqui i segons el que quedin em posaria en llista d'espera preferent o anar fent el procés.

Avui he anat a la cirurgiana la qual ha quedat satisfeta de el que veia, demà el trucarà al Dr. Membrives i potser esperarem uns dies per havíem si tanca del tot abans de radiar. La setmana que bé torno a tenir visita amb ella. Veurem en que queda tot


Nafra el dia 160417 feta amb el logitech la foto

16 abril 2017

CANÇONETES DE DILLUNS DE PASQUA

Atxúmbala / Paco Muñoz





Quan vivia al carrer de l'Hospital 101 la nit de dilluns sortia al balco a veure passar les caramelles que venien de fer el dinar a la muntanya i a retra homenatge al casal de la del barri que estava al costat de la Pastiseria el Sol. les colles tenien totes timbals i trompetes  fent força txivarri, portaven a las espatllas tota una mena d'estris de cuina gigantins (forquilles,culleras,paellas,etc). la gent del carrer ens quedavem bocabadats i quan arribava la del carrer feien focs d'artifici.








Hi havia un bar a la cantonada del carrer d'en Roig que es deia :" el sarment" que anys despres va camviar de nom i es deia el Kabaka on estaven "aparcadas" les señores que fumaban, et deien de tu i per una retribucio ( gran o petita) et feien un favor.


Be ara totes les noies fumen,beuen i et parlan de tu. La resta chi lo sa.



Ara una cançoneta de caramelles.

Atxúmbala catacatxúmbala
atxúmbala la del polissó
Atxúmbala les xiques guapes
i les lletges al racó
(Sempre trien el millor)
Ara són dies de Pasqua
que són dies de jugar
d'empinar el catxirulo
i després a berenar.
Aquestos dies de Pasqua
són tres dies de jugar
les xiques que no juguen
vénen a dotorejar.
Ja venim de berenar
de la font de la Morera
els xiquets van pel camí
els grans per la carretera.
Ja venim de berenar
hem jugat a la tarara
hem begut un poc de vi
i s'ha trencat la catalana.
Les xiques de Real
s'han comprat un guitarró
per a ballar els diumenges
de punteta i de taló.
En este poble hi ha un xic
que li diuen Campaneta
porta pantalons de xurro
i un forat en la bragueta.
Els fadrins d'ací ja no pinten res
que els qui pinten ara són els forasters.
Sí que pinten sí, sí que pintaran
perquè els forasters vénen i se'n van.
Sí que pinten sí, si que pintaran
que les fadrinetes a buscar-los van.

UNA MICA DEL SACRE IMPERI ROMA DE CARLOMAGNE




QUAN EREM CAROLINGIS



Fa un cert temps vaig llegir aquesta noticia a Wilaweb em sembla recordar que era per a Sant Esteve i perque es feia festa. Be pues quan erem europeus de debo ja feiam les dues festes. Dic europeus de debo perque pertenyiam al Sacro Imperio Romano, no ara que pertenyem al mercado fenicio europeo ( con perdon de los fenicios)


Pasqua és, juntament amb Nadal, la festa més assenyalada del calendari religiós. Per això pertany a aquella mena de celebracions que se solen passar acompanyats de la família, un costum que ve d’antic i que ens explica l’existència del Dilluns de Pasqua. Us heu demanat mai per què es fa festa el Dilluns de Pasqua, si ja no se celebra res? Doncs, pel mateix motiu que també és festiu l’endemà de Nadal, el dia de Sant Esteve.


Al llibret Celebrem el Nadal, l’etnòleg Amadeu Carbó explica que és un fet singular del calendari que ens lliga amb el nostre passat carolingi. Al segle IX la Catalunya Vella pertanyia a l’imperi fundat per Carlemany i depenia del bisbat de Narbona, a diferència de la resta de la península Ibèrica cristiana, dominada pels gots i vinculada amb el bisbat de Toledo. Això va determinar dos conceptes de família diferents. El carolingi era molt extens, com un clan, i quan hi havia alguna festivitat important calia desplaçar-se a la casa pairal.


Aquest era el cas de les tres Pasqües de l’any: Nadal, Pasqua Florida i Pasqua Granada. I com que a l’edat mitjana els desplaçaments solien ser llargs, la foscor intensa i els mitjans precaris, la gent necessitava tot l’endemà per a tornar a casa. Per tant, en la primeria, el Dilluns de Pasqua era una jornada en què no es treballava, que no és exactament igual que fer festa. Ja ho explica ben bé el refranyer: ‘Per Pasqua i per Nadal, cada ovella al seu corral.’


Aquest costum originari de la Catalunya Vella es va anar estenent a mesura que s’anaven conquerint més territoris i ha perdurat a gairebé tots els indrets del país. Així, actualment a Catalunya es fa festa de divendres a dilluns i a les Illes Balears i al País Valencià, la festa va de dijous a dilluns. Tradicionalment, és el dia que es lliura la mona, i en alguns llocs és costum d’anar a menjar-la fora, en un dinar o berenar a l’aire lliure. En aquests aplecs improvisats, es canten cançons populars relacionades amb la festa, com ara ‘Atxúmbala’.


A més, aquest costum ens lliga amb la resta d’Europa, perquè el dia festiu també ha perdurat en més indrets que van restar sota influència carolíngia i que, amb el pas dels segles, s’han acabat convertint en els principals estats europeus.