LA MEVA VIDA EN UN BLOGG CAPITOL N+15

Ahir vaig tornar al lloc d'en  Jordi perquè em trasteges una mica les potes que després del meneo de dilluns estaven més toves, despres em la caira a gran velocitat cap a casa.... Primer ens vam aturar a prendre una clara 00 i van haver de sortir guillan, ja que va a començar a caure en xàfec, sort que la calba va notar una gota i ens va donar temps de fugir.

Aquesta nit gran sessió d'espasmes ambdues cames quelcom forts, el massatge el fa transvers com el sirn, però dec estar , estic, molt híper i qualsevol cosa provoca rampes bastant dures. Ara mateix mentre estic escrivint la pota esquerra està molt bellugadissa.

Al carrer de Viladomat cap allà el 7 o 9 hi han posat una mena de gimnàs per a pijos i a la lluna del carrer diu que tenen maquina antigravetat, al SIRN penso que hauran d'espavilar una mica

Avui a la tarda he d'anar al ICR per la revisió anyal dels ulls, com no puc anar em cotxe per la dilatació de les gotes vaig demanar taxi del pmr, no en donaven pel tema de la vaga, Núria em va dir que truques a Cabify el vaig demanar i vindrà un a les 1620 hores a recollir-nos. He posat l'aplicació al mòbil per cridar-ne un des de ICR..

nafra dia 270617

Tinc molts espasmes ambdues potes, ahir a la nit (29/06) vaig prendre 20 de baclofeno i la nit l'he passat bé i avui al matí estava molt dur de cames, rigides i espàstiques amb dolor als malucs i costa posarem dret, porto dos dies a 3 tramadols.

Vaig anar a la tarda al ICR i em van graduar la vista, dilatar les pupil·les (com piquen ara les gotes) i després em van mesurar la pressió orbital, fons d'ull, etc. vaig sortir que veia tot del color morat, deprés rosa i la vista ben esparracada . Com hi havia vaga de taxis vaig anar em el Cabify i els taxistes hi han aconseguit que mentre el Cabify funciones ací l'agafaré sempre: net, cotxes amplis, cortesia i tracta dels conductors i una ampolla d'aigua que a mi em va de putiflu. El preu és mes econòmic que el taxímetre.

M'acaven d'arribar les sabatilles xineses i em van la mar de be, potser em comprare las d'hivern.30€ inclosos els ports

RODA EL MON I TORNA EL BORN

Ahir dilluns vaig anar a la consulta d'en Jordi Morales a que em fes una mica de massatge i estiraments. Fa un munt d'anys jo hi anava a la consulta que tenien al Carrer Casanoves en la època dels meus mar eixos i que el color de la fusta de L'Auditori en qualsevol aparador em donava ¿atacs d'ansietat?. Allí em tractava una psicoterapeuta per les pors, em va donar les flors de Bach que van remoure tant que vaig caure en una senyora depre, en Jordi em feia massatges, acupuntura, etc.

Ara és llicenciat en medicina tradicional xinesa, fisioterapeuta,dóna ioga, defensa personal, etc. Li vaig explicar les meves malures i va fer un massatge transvers com al Sirn, em va clavar agulles al pàmpol dret i una mica de massatge als peus ( dues hores quasi de feina)

Despres cap a casa i sorpres: Nuria va tancar la porta i Miren s'ahvia deijat les claus dins del pany per darrera, vam probar aviam si la feien caure per darrera.Nanai de budia, en Francesc, Miren,jo vam probar de endinsarles per obrir em las altres desdefora pero no hi va haver manera. Truca a Racc i a Zurich hogar, el segon trigaria fins lles 11 y mitja   eran les 7 de la tarda, i el altre tres quarts.

Mentres tant la bola anava per la darra porta i en aixo surt l'Anna per whatsap i diu que ve capa a casa amb l'Ivan, puja al repla i plis plas obre la porta oberta . Ens bam quedar em un pam de nas

Mentres tant ens haviam"aixoplugat" en el 6e 1ºa on ens vam menjar una pizza , Fancesc i 

REDEU QUINA REVETLLA DE SANT JOAN

Dimecres dia 21 vaig anar a visita de la Dra. Lliró i va trobar la nafra molt millorada per la qual cosa fins final de juliol no he de tornar i Miren cada dia, des de fa N anys, continua fentme curas.

Quan vaig arribar a casa vaig trucar per telèfon a casa de la meva germana per explicar-li i no hi era, hi havia baixat a passejar un gos, llavores en Pere i jo vam petar la xerrada em les bromes que sovint ens gastaven sobre les nostres mancances fisiques, estava un pèl ensopit però de la forma que tenia pits i pulmons amb aquella calor ...............

Al matí següent m'arriba un what de Bruno dienme que acabava de morir d'un infart massiu i sobtat i que la gent del 112 no havia pogut fer res. Collons la pobra de Marí Tere sola a casa sense poderlo bellugar pel seu pes i les nafres pròpies. Ell ja havia dit quelcom que altre que:" no vere los regalos de mis 71" cony era el dia 26 o sigui demà. La va encertar de totes totes.

Sempre recordaré que quan va fer la mili a Lleida baixava sovint de cap de setmana a veure la Mari Tere i de passada a la família; jo quan se'n anava al fosc de la terrassa dels pares li donava 40 durets, de les meves dietes i hores extres, que mai volia agafar. Vam fabricar un ritu :" toma Pedro para que compres pastanagues a els mules de metralladores" segons ell s'hi havia endollat a cuidar les quadres de cavall i mules. "Collons Pedro que humor tienes y yo que me escaqueé a Chafarinas porqué  allí no habian"

Va fumar desda molt jovenet, bé jo també, però cony ell fins fa pocs anys fumava Celtes curts amb un delit, hòstia no sé si hauran complet un desig que quan moris l'hi posessin tabac a la caixa perquè potser a l'altre barri no hi havien estancs.

Més gestos que paraules en tota la seva bonhomia, perque aguantar als meus pares anys i panys es tenir paciencia. Ahir vaig plorar al seu comiat, feia anys que no plorava no sé si desda la mort de José Ignacio o del pare. Com és normal en els Sasot ens vam trobar els cossi'ns a Sanxo de Avila i com és normal en aquests casos no vam fer barrila però una mica d'humor .. ¿.negra?, i gris va corra. Em va agradar molt el comiat civil, el que no vaig fer va ser aplaudir com va demanar l'oficiant no entenc la mania que tenim d'aplaudir.

Que el camino salga a tu encuentro. Que el viento siempre esté detrás de ti y la lluvia caiga suave sobre tus campos. Y hasta que nos volvamos a encontrar, que Dios te sostenga suavemente en la palma de su mano. Que vivas por el tiempo que tú quieras, y que siempre quieras vivir plenamente.

Recuerda siempre olvidar las cosas que te entristecieron, pero nunca olvides recordar aquellas que te alegraron. Recuerda siempre olvidar a los amigos que resultaron falsos, pero nunca olvides recordar a aquellos que permanecieron fieles. Recuerda siempre olvidar los problemas que ya pasaron, pero nunca olvides recordar las bendiciones de cada día. Que el día más triste de tu futuro no sea peor que el día más feliz de tu pasado.

Que nunca caiga el techo encima de ti y que los amigos reunidos debajo de él nunca se vayan. Que siempre tengas palabras cálidas en un anochecer frío, una luna llena en una noche oscura, y que el camino siempre se abra a tu puerta.

Que vivas cien años, con un año extra para arrepentirte. Que el Señor te guarde en su mano, y no apriete mucho su puño. Que tus vecinos te respeten, los problemas te abandonen, los ángeles te protejan, y el cielo te acoja. Y que la fortuna de las colinas irlandesas te abrace.

Que las bendiciones de San Patricio te contemplen. Que tus bolsillos estén pesados y tu corazón ligero. Que la buena suerte te persiga, y cada día y cada noche tengas muros contra el viento, un techo para la lluvia, bebidas junto al fuego, risas para que te consuelen aquellos a quienes amas, y que se colme tu corazón con todo lo que desees. Que Dios esté contigo y te bendiga, que veas a los hijos de tus hijos, que el infortunio te sea breve y te deje rico en bendiciones. Que no conozcas nada más que la felicidad. Desde este día en adelante, que Dios te conceda muchos años de vida, seguro Él sabe que la tierra no tiene suficientes ángeles.

Que menys que et digui adeu amb aquest comiat irlandès que diuen és de Sant Patrici

Bé després vaig anar al cementiri em les meves dones i com sempre que hi vaig no vaig trobar el nínxol, el tom tom és va tornar boig i cap a casa. Ruc mes que rucs si hagéssim anat a les oficines els havesim trobat allí perquè els enterradors estaven per feina en un altre lloc. Es el meu sine ja que quan va morir la mare quan el vaig trobar ja el paleta posave el marbre, i quan el trasllat de les despulles del pare tres quarts de lo mateix.

MI VIDA EN UN BLOGG CAPITULO N14

Ahir dilluns vaig anar a la VW a recollir el buga havien fet l'arreglo del software trampós i de passada em van arreglar els sensors de proximitat de darrere que hi havia malmès l'altre dia en fotre li una cleca amb una columna. Ja sabeu a mi les columnes del parking m'estimen molt i quan em veuen s'atansen totes al buga, mira que els hi dic però no foten cas i sempre damunt.

Com cortesia de la trampa del soft em van regalar en una capseta un boli, bateria d'emergència, un clauer, i una connexió USB micro USB para ferla servir.

He comprat a Amazon per 1,59 € gos gossins de música d'en Bruckner, l'únic bo que el capoll d'en Alfons Guerra va descobrís en el seu moment. Ja em fot que ell m'ensenyes com era de bona la música d'aquest compositor. Després escoltar una mica de sarsuela sicalíptica "La gatita blanca" de quan era un atac a la moral judeocristiana que és veies una lliga cama a les dones.

El TC revisarà ara la conselleria d'exteriors, el TSJ admet la querella contra la consellera per la compra de les urnes, ostres com els fem treballar aquesta piara de porquets que se'n diuen que son independents.................bé però qui marca "els tempos" de aquests xicotets

200617

Aquest e l'estat de la nafra avui al mati, dema tinc visita amb la Dra Lliró veurem que diu ja que aquestyes tres setmanes a millorat bastant. Com deia l'orelles de la transicio, lento pero sin pausas

MI VIDA EN UN BLOGG CAPITULO N+12+1

Un poco de humor del pais de los conejos autonomia tetraprovincial del nordeste

Gran congrés del psoe una mica mes del mateix, els ganivets en la faixa de barons,meridionals, etc. Com han posat algun que un altre catalan s'han venut al psc, una segona que solament ha fet politica i que canvi de bàndol al seu moment, etc

El divendres 16 a la tarda vaig anar a fer d'avi bavejant al Rocafort, ja que N'Alma feia el festival de dansa, 40 anys després fen un nou vídeo per un maldestre com jo, els caparrons de davant, jo que no podia estar dret pels malucs, etc

Com sempre el millor és la quitxalla............que bons els menuts cadascun per la seva banda, mirant astorats on estava amagada la senyoreta...........Bé pares i avis bavejant, altres criticant el so, l'il·luminat, etc. Més bé potser altre any s'apuntin voluntaris per a regidors d'escena. No crec que a cap les fixi el Marinsky ni el Bolshoi però el que elles van gaudir assajant, ballant a l'escena val per tot. I el que van bavejar les famílies que??

La Pavlova de Can Sasot-Olagüe