Rajoy confia que la repressió portarà l'independentisme a la derrota electoral
La Moncloa creu que l’aposta del president espanyol per la mà dura a través de la Fiscalia situa ara el problema al camp de l’independentisme
El president espanyol menysté, però, l’efecte rebot de les detencions dels consellers que cohesiona novament el bloc del "sí"
Mariano Rajoy, en la darrera executiva del PP | Flickr PP
Quan va desembarcar a La Moncloa, Mariano Rajoy va fixar dos objectius respecte a Catalunya: situar la resolució política de la qüestió catalana més enllà del seu mandat i, subsidiàriament, reduir l’independentisme a nivells "tolerables" a l’entorn del 30%. Sis anys després, totes dues fites han fet arribar l’Estat al límit del col·lapse democràtic i han portat el president espanyol a desplegar una repressió mai vista des del franquisme.
Rajoy confia ara que la persecució policial, judicial i política de les forces del "sí" l’ajudarà a obtenir una victòria a les urnes que avali la seva actuació a Catalunya. Desplega una estratègia semblant a la que va permetre superar el terrorisme al País Basc. Un setge constant per generar inoperativitat, descrèdit i desànim entre les files de l'adversari. L’objectiu: una victòria per 10 a 0 que esmeni la seva responsabilitat i li aplani també el camí per guanyar de nou les eleccions espanyoles.
La Moncloa creu que l’aposta del president espanyol per la mà dura a través de la Fiscalia situa ara el problema al camp de l’independentisme, cada vegada més acorralat. Veu amb satisfacció com després de la fallida declaració d’independència, Junts pel Sí, la CUP, l’ANC i Òmnium han d’afrontar el seu moment més dur assetjats per l’Estat i enmig de dubtes sobre l’estratègia a seguir. La repressió els obliga a redirigir els seus esforços cap a la defensa, a reivindicar l’alliberament dels presos i a denunciar la vulneració dels drets més elementals. I sobretot a substituir les promeses d’un país nou, just i il·lusionador per una simple crida a la resistència. Resistir o claudicar.
Això és el que es decideix en aquestes eleccions del 21-D. Uns comicis que es diuen lliures i nets on l’independentisme ha de concórrer amb bona part dels seus líders a presó i amb l’amenaça latent sobre els caps de llista, que poden acabar com els seus predecessors. Rajoy assumeix el risc de les urnes des de la premissa que –davant el desorientació del bloc independentista- almenys una part dels antics votants de Junts pel Sí i la CUP optaran per la segona opció, la claudicació. Confia, per contra, en una gran mobilització de l’unionisme, i disposa de mecanismes de correcció en el cas que les coses vagin mal dades. El primer, utilitzar novament la Fiscalia contra les formacions que situïn com a objectiu el desplegament de la nova República, i el segon, com ha apuntat Xavier Garcia Albiol, aplicar de nou el 155 fins que els ciutadans votin com cal.
El president espanyol menysté, però, l’efecte rebot de les detencions dels membres del Govern i de la persecució del president Puigdemont, que cohesiona novament el bloc independentista i l’acosta als "comuns". Un regal agre que els partits sobiranistes pugnen per convertir en set setmanes en una majoria absoluta al Parlament. Fer-ho implicaria defenestrar l’estratègia de la repressió davant els ulls del món, forçar Rajoy a convocar eleccions anticipades a l'Estat, i crear un nou marc basat en la negociació. Una última oportunitat. El desenllaç estarà a mans de la societat catalana, que definirà de nou els límits de la seva supervivència com a nació.
Rajoy confia ara que la persecució policial, judicial i política de les forces del "sí" l’ajudarà a obtenir una victòria a les urnes que avali la seva actuació a Catalunya. Desplega una estratègia semblant a la que va permetre superar el terrorisme al País Basc. Un setge constant per generar inoperativitat, descrèdit i desànim entre les files de l'adversari. L’objectiu: una victòria per 10 a 0 que esmeni la seva responsabilitat i li aplani també el camí per guanyar de nou les eleccions espanyoles.
La Moncloa creu que l’aposta del president espanyol per la mà dura a través de la Fiscalia situa ara el problema al camp de l’independentisme
La Moncloa creu que l’aposta del president espanyol per la mà dura a través de la Fiscalia situa ara el problema al camp de l’independentisme, cada vegada més acorralat. Veu amb satisfacció com després de la fallida declaració d’independència, Junts pel Sí, la CUP, l’ANC i Òmnium han d’afrontar el seu moment més dur assetjats per l’Estat i enmig de dubtes sobre l’estratègia a seguir. La repressió els obliga a redirigir els seus esforços cap a la defensa, a reivindicar l’alliberament dels presos i a denunciar la vulneració dels drets més elementals. I sobretot a substituir les promeses d’un país nou, just i il·lusionador per una simple crida a la resistència. Resistir o claudicar.
Això és el que es decideix en aquestes eleccions del 21-D. Uns comicis que es diuen lliures i nets on l’independentisme ha de concórrer amb bona part dels seus líders a presó i amb l’amenaça latent sobre els caps de llista, que poden acabar com els seus predecessors. Rajoy assumeix el risc de les urnes des de la premissa que –davant el desorientació del bloc independentista- almenys una part dels antics votants de Junts pel Sí i la CUP optaran per la segona opció, la claudicació. Confia, per contra, en una gran mobilització de l’unionisme, i disposa de mecanismes de correcció en el cas que les coses vagin mal dades. El primer, utilitzar novament la Fiscalia contra les formacions que situïn com a objectiu el desplegament de la nova República, i el segon, com ha apuntat Xavier Garcia Albiol, aplicar de nou el 155 fins que els ciutadans votin com cal.
El president espanyol menysté, però, l’efecte rebot de les detencions dels membres del Govern i de la persecució del president Puigdemont, que cohesiona novament el bloc independentista i l’acosta als "comuns". Un regal agre que els partits sobiranistes pugnen per convertir en set setmanes en una majoria absoluta al Parlament. Fer-ho implicaria defenestrar l’estratègia de la repressió davant els ulls del món, forçar Rajoy a convocar eleccions anticipades a l'Estat, i crear un nou marc basat en la negociació. Una última oportunitat. El desenllaç estarà a mans de la societat catalana, que definirà de nou els límits de la seva supervivència com a nació.
Mariano Rajoy anunciant eleccions catalanes el 21 de desembre. Foto: La Moncloa
(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te membre de SocNació per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)
No hay comentarios:
Publicar un comentario