MI VIDA EN UN BLOGG

Dissabte 15 d'agost dia de la Mare de Deu d'Agostla gent de SCV va fer anit una verbena la de Sta MAria segons ells i van fer musica i xirinola fins la matinada. La Miren i jo hem anat d'hora al "mercadillo" a comprar la fruita. He parat al parking de zona blava a escoltar la radio mentres MIren compraba la fruita. M'ha fet un truc i he baixat a recollirla, a comprar pa i cap a casa.

M'he ficat a la pisci a fer 40 minuts de exercici i mentres tant ha arribat l'Anna a dinar i veure la menuda

MI VIDA EN UN BLOGG

Com tots els divendres avui ha tocat anar-hi al Alcampo a fer l'intendencia setmanal: M'he aixecat amb una somnaguera molt gran i no m'acabava de despertat del tot, he fet el ronsa al llit fins un quart i mig d'onze i allevores m'he aixecat per fer el desdejuni i pendre el grapat de píndoles.

Renoi quina quantitat shorts que hi habia al Alcampo i vist que no m'acababa de despertar del tot hi entrat a pendre un cafè amb llet i un minicrossant de xocolata ates per una rosa amb bon pitragam que m'alegrat l'ull. Feta una excursió fins els “serveis” a la planta nomes ja el de minisvalids net pero sense paper i amb unes someres que no paraven de trocar a la porta. Quan he sortit els he dit que dins venien martells i malls i que amb allò podien trencar la porta, l'excusa era que tenien una noia síndrome de Dawn que estava mes avergonyida que elles.

Me comprat una memòria externa per al USB de 4 Gb per passar la serie Dolmen, un boli i la revista Historia i vida tornar cap el buga que estava al solet a 33º. He pintat unes ratlles del palafang esquerra de davant amb el rotulador i de moment queden bastant bé, veurem si el sol no es menja el color negre.

Quan ha sortit la Miren ha carregat el queviures al buga i cap a casa fen-me coses rares l'accelerador i a la pujada de l'urbanitza cio fallava tant que no tirava el cotxe. Quan li aparcat davant de casa m'he adonat que se habia sortit l'cèrcol de l'eix i que haguera de tornar a posar lo apretant el cargol allen hem la seva clau corresponent, cosa que m'ha fet Raül per la tarde.

Abans de dinar he fet trenta minuts d'exercicis a la pisci molt a gust perquè feia una calor de 31,5 º i el vent era molt calent. Desprès de dinar tard he estat una mica al porxo i com la xarxa interna no hem deixava entrar he fet una clapadeta

MI VIDA EN UN BLOGG

Ahir dimecres 12 d'agost va haver safari aquí, veureu: l'Isis la gata blanca al mati va entrar en casa fem grans marramaus i portaba a la boca un menut ratolinet gris que va deixar als peus de Núria. El ratolí quan el van deixar a terra va sortir corrent cap darrera d'un moble i no volia sortir de cap de las maneres i no era cosa de treure tot el moble: a esperar. Per la tarde en Raül el va agafar i el va deixar a les mates que hi han en la tanca entre les dues cases, fins aquí tot bé pero renoi una mig hora mes tard la gata Mimi li va seguir l'olor i el va caçar un altre cop i cap dins de casa a enseñarli a la Núria. Gran safari amb escombres, motxos, recollidors i altres estris: sofà, mobles, de tot sota la mirada ¿divertida? de la gata; al final la Miren el va agafar i el va posar al recollidor i el va deixa al camp de davant de casa. Va ésser força distret el chou d'el retoli

Vaig baixar per la tarde amb el buga cap el SIRN per fer la rehabilitació, el Xavi hem va fer la tanda d'estiraments varis, equilibri i moviments de pelvis amb la pilota, equilibri amb un peu sobre el power i aixecant els braços, etc i be. Hem trobava i hem trobo avui molt fluix de cames, no se si serà pel cansament o per el baclofeno.

Aquest mati m'aixecat del llit amb dolor als malucs i cuixes ¿Punx etes? i desprès d'esmorzar he fet mitja hora d'exercissis damunt d'el llit i desprès 45 minuts a la piscina amb molt caminar portant els llastres als peus per l'aigua. He sortit bastant cansat, veurem tema com esta el cos. Fa molta calor i aquest mati a les 10 ½ ja teníem 30 º de temperatura al porxo

Desprès de dinar una estona de PC, enviar les poesies i xit arme una mica al llit per descansar les potes i l'esquena

MI VIDA EN UN BLOGG

Ahir dilluns varem baixar a Barcelona per fer unes gestions a La Caixa, no patiu vam deixar cales per tots, i desprès vaig anar a dinar a La Cañota: escalivada, botifarra a la brasa amb patatetas, escalivada i champinyons, una bola de mouse de chocolata amb chocolata desfeta per damunt i un talladet. Desprès amb la Miren vam anar cap ell SIRN on el David que ja acabat les vacances amb va fer estiraments i equilibris. Hem va trobar molt dur dels isquiotibilials i “tou” segons ell de resistència i es veritat ja que el baclofeno m'afluixa la musculatura una mica i em restreny bastant, haver d'estudiar una mica el tractament.

Desprès una mica de PC i lectura de” los años del miedo” sopar i dormir amb patadetes

Aquesta nit “he tingut un somni com deia en Martin Luther King” pero bastant estrafolari:
Subseia a Barcelona pero una ciutat mitg enderrocada per la violencia com desprès d'un bombardeig, la Gran Via a la vora de Balmes estava panxa enlaire, si fa o no fa com ara per obres, i als laterals havia gran quantitat de pakistanesos que posaren a terra com unes banderoles d'un pam d'amplada de molts colors pero perpendiculars al carril lateral tallant i fen pregaries pero no recordo quines.

A tot això havia, afillat una menuda d'uns tres anys que anava vestida amb una samaretta i pantalons curts i a damunt portaba una bata oberta per davant, pero no que recordo sembla fos com hindú.

La menuda s'escapolia per entre les runes i s'adinsava per un túnel fosc amb passadissos laterals i quasi la perdo i això que anava cridant, de sobte unes ombres semblava volien ferme alguna malifeta i jo llançava un gran crit ¿de por? que resonaba molt fort pels pasadissos soterrats i sortim tots dos corrents al carrer entre el que pregaben

Desprès hem trobava amb un llarg carrer amb forta pendent a la vora de Montjuïc i el retol del carrer deia San Pedro Abanto i acaba al Paral·lel, quan el carrer aquet es mes be curt i acaba en la gran via abans de la Pça Espanya. Jo baixava corrent i saltant i mes content que un xinjol perquè m'habia curat i no feien falta crosses, per cert que a la muntanya de Montjuïc quelcom habia fet unes escales de granit amb uns esglaons altisims i jo pensava quin ruc. Potser eren escales perquè baixés l'aigua de forta pluja i no s'enduies la terra.

Aquest somni que corro i estic be es relativament frecuent i l'Adrià i David hem deien a la Guttmann que ells el tenien molt sovint, allò fotut es quan despertes que la realitat es molt mes crua. Me despertat amb les cames molt “normals” i fins una bona estona no s'han carregat formiguejant amb alguna que altre patadeta i el curiós es que recordava el somni, cosa que no passa quasi mai i m'he posat a analitzarle:

La Barcelona desfeta pot ser deguda al llibre de Los años del miedo perquè tracta del país i comença tot just al 39. Quan jo era molt menut recordo molt vivament, i podria tenir dos anys, que davant de casa al carrer de l'Hospital cantonada Riera Baixa habia una casa enderrocada per una bomba de la guerra i sobre una pared de la cuina de rajoles grogues habia un plater d'aquells de fusta que posaban damunt les piques perquè escor resin l'aigua amb un plat. Tinc l'escena gravada al cervell. Ademes quan van aixecar de nou la casa es va esfondrar perquè el ciment estaria en el Valle de los Caidos.

La menuda pot ser consecuencia del naixement de la neta i fet de que fos hindu es que jo pensava anar men a l'India quan acabes la carrera pero hem vaig casar i vaig continuar a FECSA.

Això d'anar corrent deuen ser las ganes o que tinguis una estona de joia, lo fotut es quan t'en dons conta que es un somni.

MI VIDA EN UN BLOGG

Avui es diumenge dia 9 d'agost, estic molt tibant d'els tendons i hem fan mal els músculs d'el cul. No se si es perquè faig ¿massa exercici a la piscina? O per la parèsia. Ahi a la tarde tenia molts espasmes en quan hem xitaba al llit o portaba una estona assegut. Cada nit hem desperto allà les 4 del mati i tinc una tanda de patadetes en ambdues cames i desprès dormo be fins les 8, mandreixo i m'aixeco sobre ¾ de deu.

He enviat pel mòbil una foto de la Núria, l'Alma i jo a la tia Caro, i ella m'ha parlat i dic parlat perquè amb els mòbils no rasca una. L'he dit a la Lourdes que li digui que a FCBK i han 140 Sasot. Per Filipines i SudAmerica durien corre molts d'ells.

Divendres vaig anar al Alcampo de Mataró i hem vaig comprar el Muy Interesante que té uns quants articles molt bons i un per vendre de sexe amb un juvenivol conillet a la portada, donaven una bandolera de regal i ves por on podré portar llibres per ahi amb ella. També vaig firar dos llibres “Millenin II o la chica i el bidon....” i “Los años del miedo”, anava buscant la dècima sintonia i no la vaigtrobar.. Hem cansacaminarr i mentresesperavaa a Miren al cotxe tenia espasmess de gasos i mal d'esquena, com dijous vaig tenir una mica de problema gastrointestinal amb “grand catastrophe” vaiganul·larr l'anada al Sirn de la tard. Quann vam arribar a casa vaig fer 45 minutsd'exercicii a la piscina i desprèss PC arreglant algunes fotos dAlma..

Ahir dissabte vaig portar la Miren i Paco a SCV per comprar fruita como cada cap setmana, com Paco s'aixeca tan tard quan arribem sol queda el rebuig, pèro. el vinent cap de setmana anirem abans, i aparcaré el buga dalt del poble i quan truqui Miren baixaré a recollirla a la porta d'el mercat.

Per la tarde llegir Una estona a Joan Eslava Galan “Los años del miedo” que amb humor fi i bona documentació explica mil i unes coses de la postguerra a España, amb anuncis d'època i dites patriòtiques que hara fan somriure pèro allevores eren clatellot i quelcom mes greu

Estic fent un arbre genealògic amb una web que hem sembla que es diu Heritage

MI VIDA EN UN BLOGG

Avui es dimarts 4 d'agost,m'he despertat abans de les 9 d'el mati i he mandruleixat fins les 10 escoltant icatfm. Un cop llevat, felis felis i esmorçat he fet una mica de estiraments amb les gomes asegut al sol i escoltant una mica de musica amb l'ipod. Com estic acabant El violin del diablo he anat baixant algunes de les peces musicals que alli parlen i estic disfrutan d'el llibre i la musica de Paganini, Tartini, Brückner, Rachmaninov....... Per cert ¿sabeu de que conec la musica de Brückner? pues de l'Alfonso Guerra que fa uns quans anys hen una entrevista va dir que el volia difondre per Espanya , vaig comprar un CD i hem va agradar molt el seu estil wagneria. Per cert he comprat a itunes unas peces( obertures sobre tot) de Wagner que estan força be de preu i de musica ja sabeu WAGNER.

Despres m'he ficat a la pisci i he fet 45 minuts de exercicis a fons per lo que ara estic una mica cansat de potes. Hem dinat i m'he possat estes al llit a llegir una revista i s'he ha caigut l'historia demun del nas, be hi pessat unes cuantes figas que voleu que os digui

Ahir mentres xafaneixaba fados per youtube vaig trobar un conjunt "Deolinda" que fa una musica portuguesa bastant mix que hem sembla menys trista que els fados. Perdó Jaume si ho llegeixes , ja se que no es trista pero..........

La menuda es un solet i no mes marraneixa quan te gana o algun petarro que li triga en sortir, fa un goig veurala dormir o despertar estironantse al moises. El gos, el Scotty, quan la veu comença a vellugar la cua amb molta alegria i no para fins que li deixan possar el nas a la cameta o al peuet de l'Alma. Quan la sent plorar borda avisantnos del fet.

MI VIDA EN UN BLOGG

Avui es dissabte i al mati ham anat Miren, Paco i jo a SCV a comprar la fruita al mercat com tots els caps de setmana. Jo mentres els esperava al buga i aprofitat per netejar una mica el tabliers de las rascats de cartró amb el spray d'el Alcampo, al temps que guaitava tots els CDs de l'Anna.

Desprès de la tornada a casa he fet la tanda d'exercicis a la piscina pèro sense els llastres a les potes perquè me les notava una mica pesades. Desprès hem dinar fet una semi migdiada pèro sense dormir massa.

Ahir per la nit varem banyar a l'Alma per primer cop, de sobte quin munió de records de quan banyàvem a las seva mare Núria al menjador d'el sobreàtic de Jaume Fabra. Com allevores li vaig fer un video, be allesvores feia fotos amb la Yashica i algun super 8.Aquesta tarde pasave els arxius al PC i com disfrutave, la muntaré amb el Ulead amb algunes mes ,que segu faré, amb un DVD. Le hi passat l'Ulead a Raul perque ell tambe disfruti una mica ja que tambe ha calcat els arxius del video

El Scotty quan sen plorar l'Alma borda per avisarnos i al mati quan li enseñen la menuda li besa els peuets