03 abril 2015

AIXO ES EL SIRN

Com canvia tot....... quan jo vaig arribar al SIRN a finals del 2008, tot sortir de L'Institut Guttmann, la distribució era una mica, bastant diria jo, diferent pero l'esperit d'ajudar a la gent era com ara amb una empatia cap el pacient que a mi em deixa sorprès i això que a la Guttmann tenen molta.

Jo li dic que vaig a una serio de sado una horeta tres cops per setmana per ha que m'estirin, em facin seure al cacauet, damunt d'una pilota.... (egggg no es perd eh?), bici estàtica ligth, etc Tot això amanit em les xerrades que petem amb el/la fisio, demés companys, etc: aquí pots estar al dia de series, pelis, sorts, llibres,moviments de la "bolsa" ,veganisme.... el que vulguis. Aquesta família semble que els seus dies tinguem mes de 24 hores per les activitats de tota mena que esmenten.

Ara han muntat un PC amb unes pantalles (molt semblant a unes de Guttmann) perquè facis el "mico" dempeus o assegut i corregir les teves mancances, l'altre dia vaig fer d'home biònic em van col·locar una cama elèctrica per caminar i em va anar força bé, el cap del centre em va dir que en compraven una per fer exercici amb ella. Aquí sota penjo una foto meva treballant amb ella.

Sembla ser que en David ha vist uns artil.lugis per la tele per treballar les musculatures amb massatges mes a fons i que ho anhira a probar.

MI VIDA EN UN BLOGG

Ja arribat la Setmana Santa i avui m'ha vingut al cap un munt de records..... tal dia com ahir dijous per la tarda (fa seixanta anys) havia d'anar amb la iaia Pepeta a recórrer monuments per las esglesias de Barcelona. Com estava cega li havia d'explicar tot l'arranjament dels monuments. Desprès ella resava 15 credos i cap un altra portan la del braç (Sant Ajusti, Betlem, sant Jaume, Catedral, Pi..........). Segons deia ella havia fet aquesta promesa perquè el meu pare sortís be d'una molt greu operació que li van fer quan per una trencada de vertebres lumbars el va deixar paraplejic. Be sembla que el Gran Arquitecte la va fer cas.

I el divendres que? xiquet alçat d'hora que havem d'anar a les set del mati a veure la Via Crucis de l'església del Pi que el feia una confraria de la ¿Sang? que acompanyava als condemnats a mort fins el patíbul. Anàvem tots encaputxats amb un grans ciris tacats de vermell em la qual cosa deixaven taques vermelloses a terra. Ens posàvem drets a la Pça Sant Josep Oriol-carrer AVE Maria per veu rels passar pel carrer Banys Nous. Desprès xino xano cap a casa, a escoltar les set ultimes paraules a la creu. Renoi quin acollonimente que t'agafava escoltan segons quines ¿bretolades? deia aquella capella. Apa a esperar dissabte de Gloria: a les deu del mati voltejaben les campanes i tots als balcons i galeries a fer soroll amb maços de fusta, carraques o dos tapes de cuina "havia que matar jueus" que el Senyor havia resucitat.

Ara això ha canviat bastant a Sevilla estan preocupats perquè les senyores be van a les profesons amb mantilla, peineta, escots de luxe, mini faldes ad hoc, sabates de taco, braços enlaire, mitges negres i meravellosament pintades. Això no potser diuen les senyores que tenen unes cares que els hi guarden el cul. Desprès diran que les moretes porten hiyab.


Os heu fixat en la forja de ferro del balcó  ¿on punyefles mireu?