23 julio 2017

HE TORNAT AL LICEU

Fa 50 anys que vaig anar a treballar al Liceu perquè s'havien cremat els cables MT, entraba i sortia pel carrer St. Pau i aquella hora assajava el London Festival Ballet una obra que es deia ¿Darkness? .

Per alli hi havia un tràfec de ballarins i ballarines força intens quelcom em tutúsrobes de carrer minifaldes, etc. Vet ací que n'hi havia una ballarina alta i rosa amb unes cames espectaculars i una minifalda que era un goig per als ulls. Jo no  que aniria mirant,  ho imagino, quan de sobte em trobo a terra als peus de l'espectacular ballarina, em unes vistes que deu ni do i a la cara d'ella una rialla al veurem allí als seus peus, em va donar la  per ajudar a llevar-me de terra i supòs que pitorrejantse al seu endins d'aquell jove tot vermell que hi havia tropesat amb la catifa per anar mirant embadalit. L'endemà me la vaig creuar i ella cada cop que em veia feia una rialla. "Terra TRAGAME "quin ridícul i jo em posava vermell com un titot

Quan tenia 14 anys també vaig entrar a treballarem el  pare per a instal.lar uns dispositius de seguretat als contrapesos del pont de llums de quant el Bayreuth

 aquesta vegada anava com espectador a veure ballet, vaig entrar per la Rambla com cal, sense xaqueassegut a la thunder i em van col·locar a un elevador en el qual encabia molt justet. Un cop al pla de la platea cap a la fila 14 i alli vaig baixar de la cadira que se'n va endur molt amable l'acomodador.








La platea estava de gom a gom i la gent anava vestida..... de tot des de vestits macos de gala fins penjats com jo amb una camisa blanca de màniga llarga arreplegada als colzes i per damunt dels pantalons.


L'espectacle deliciós amb un escenari net i sobri només enl.il·luminat per darrere del llençol blanc que feia de fons



Be el miniclan Sasot Olagüe en la platea del Liceu



Quan va acabar l'espectacle i la gent de fer-se selfies al Liceu Anna va anar a buscar la thunder chair i la va portar al lloc i de sobta una menuda diu mira mama la cadira del papa, no és que anés em cadira de rodes sinó que és el representant de la ZINGER, ves per on.

Sortint pel carrer St. Pau agafant un ascensor que et baixa a la cota 0 i com deia la meva mare quina quantitat de budells rebentats i quin mal gust per vestir-se. Les dones de sud-americà tenen el gust de casa i se'l deixen allí. Quins culs més mal vestits i trafegats. Anna ens va dur a la gelateria Rocambolesca i ens van cruspir uns gelats mmmmmmm, el meu era de mandarina i guarnit per de munt em gosi d'aufabrega cristal·litzats..

Cap a casa llençat en l'electrical thunder chair pel carrer de l'Unió, Rambla del Raval, Aurelia Campmany, Riera Alta, Ronda,Tamarit i house. Collons no podia aixecarme de la cadira tenia les cames tan rigidas en angle de 90° que no podia posar-me dret. .Com deia el meu pare quen sortiem a donar un tom per BCN: noi no conec res del meu barri.

La guirilandia street de les rambles estava de gom a gom de tota mena de gent més o menys estrafolàriament vestida, com ramats i maleducats. Havia una bici molt bona arrepenjada en un pal informatiu i passa un sompo baixet,ecuatoperulandocolombiano la fot una empenta i la deixa esparracada per la vorera i espavil. N'Anna la va posar  perquè sinó entre la cua de la gelateria i la bici no podia passar ningú. Seria un sub home......


Aixo es mes serio es una foto del Bolshoi de Moscu 



https://youtu.be/SNt2yYHVYJw?list=PL4CoDGOlqyYkUADL7sYl5Bs7nG3htAJ2j

I ara las Danzas Polovitzianas del Principe Igor  no son la millor versio pero tenen força

https://youtu.be/kef7jG0-ecg