Avui com cada divendres tocava anar d'intendencia a l'Alcampo Mataró PArk, pendre el cafè amb llet i com ja habia esmorçat all brain de xocolata me menjat un Donut, si un Donut normal ¿que passa?.
No hi habia vistes pero la meva cambrera preferida tenia un bon estudi de relleus orogràfics força interessants. He aprofitat per fotografiar les cadires de "la barra" que desprès penjaré aquí desda el telefon que son un autentic insult a l'ergonomia del client, tot perquè se'n vagin aviat per la incomoditat. Sinó es per això son el monument a l'estupidesa humana de disseny idiota.
Aqui veieu aquest cony de cadires
A mi particularment la vora del cul de la cadira m'prem els músculs de darrera de les cames i quan baixo les tinc dormides del tot. He comprat raspall de les dents, auricular pel mini radio de MIren i com no:"un llibre" i he tornat xino xano cap el buga.
Hi ha gent que té un morro per no dir mala llet que se'l trepitja, quan buscava aparcament una senyora de mitjana edat, amb sabates de tacons de 10 cm al menys i una cara de mala llet..... ha arribat amb el carret a la plaça de minusvàlid, ha carregat el cotxe i ha deixat el carret al lloc de les motos, segu que el carret l'agafat sense euro d'un altre com ella, i s'ha marxat. Amb aquelles sabates no era minus ni res, sol pencas.
Mentres esperava a Miren a la plaça d'el costat ha aparcat un manso amb una pinta de romaní, una dona esquifida i asquerosament tenyida de ros, amb una menuda d'uns quatre anys que m'ha semblat que era síndrome de Down, per això no he dit res pero cada vegada m'emprenyo mes i acabaré foten escridassada als "vigilants" del Mataró Park per no bellugar el cul.
Quan ha arribat Miren i ha descarregat hem fet benzina a la benzinera d l'Alcampo, dos euros i mitg d'estalvi, i cap a casa a dinar
Cap al SIRN on avui estava la Maria a qui Leti estava treballant, l'he vist molt riallera i guapa, hens hem saludat i tal, i desprès quan anava a veure aigua ha arribat Manel el seu marit. Hem petat un moment la xarrada molt i molt ha gust. M'he alegrat de veu rels un altre vegada.
Desprès m'agafat Gerard que m'ha fet estiraments i una mica de treball dinàmic de cames i peus, i desprès RENOI: m'ha agafat la cama esquerra com si fos d'ell i massatge amunt, massatge avall. Darrera de la cuixa tinc un punt dolorós que provoca uns espàstics bestials que baixen pels bessons i torcen el peu. En Gerard s'animat i apa amunt i avall. Quasi a punt de cridar de dolor i neguit quan els spàstics casi feien que hem poses de costat, amb un retruny dolorós al maluc i lumbars..........
Quan m'ha deixat dret a terra la cama esquerra estava calenta per dins i bastant ágil per aixecar la i el tendó de sota el genoll estaba eestava fluix com feia temps que no estava. Molt bon treball d'el Gerard que amb un altre reencarnació devia ser "botxi major" de l'Inquisicio. Li he dit que ho publicaria i aquí esta, tambe quan sortia li he dit que la pota estava molt millor, crec que ho ha agraït.
