26 enero 2017

MOCS,ESTARNUTS,TOS.....I TOS.......I TOS

Així ha set la setmana del fet una merda vaig començar com sempre amb l'anell de Valdeimer que feia mal i després una merda de tos..............................i vaig acabar com sempre flumil + flumil+paracetamol+caramels de mel i llimona. Quasi no podia dormir de tos seca, després es va anar estova'n i fins que no va pujar la mocada a dalt.... com sempre l'endemà no podia tossir de dolor muscular punxades de tant tossir) a l'esquena, pit, panxa, perquè dir més. Sembla que ja a passat però una nit va ser collonuda, ja que vaig tindre que treure'm el CPAP perquè em feia falta que entres  més aire per  la boca

No crec que fos grip, ja que m'havia vacunat però si era benigna, collons com deuen estar els avis pels passadissos de clínica i hospitals en la grip de plantilla.

Continuo sense anar al SIRN perquè he tingut fins a una bona febrada i no tenia ganes ni per llegir, a més a més podia infectar del maquillo fins les llitereshavien si la setmana que  puc anar un parell de dies perquè em facin una mena d'estiraments per havien si baixen una mica els espasmes.

Ostres acabo de veure al Trump parlant a la CIA i ara  que em quedat acollonit per la cara de boig que posava el paio amenaçant a tothom i encara hi havien babaus que reien les gràcies i deien wau . Per un moment la seva gestualitat em recordava en Hitler als seus discursos i parlava escupin les paraules..


Acaba d'arribar Alma amb un globus d'aquestos allargats i em diu avi "titola lila" Ostia com venen aquestos nan@s

Sembla que he deixat enrera els mocs,tos i estarnuts i ells m'han diexat tou. Avui 26 de gener es l'aniversari de la alliberacio de BCN segons els fatxas. El Sr cabellos deia que el dia 25 va eser el dia de la libertat perque s'en van marxar els uns i fins el 26 no van arribar els altres, tindria les seves raons. 

Avui hem anat els tres germans al notari i en em venut les terres dels pares de Albalate, una mica de melangia i m'ha dit el exmediero que la noguera del "campo Zarac" encara hi es : le he dit que si un dia torno per Albalate em deixi robarli unes nous. Em fet unes rialles 


Una mica de melangia perque aquest es el camp dels meus records d'infantessa quan anava amb l'avi Tomas i el seu cabaset per portar queviures del camp, melons,sindrias         ( pocas perque no es feian be ) presecs, raims pomes peres......temps era temps. Ara nomes queda la casa a la qual tindrem que fer quelcom perque no caigui del tot.Allevores si que haure trencat fisicament amb "el pueblo"