25 junio 2017

REDEU QUINA REVETLLA DE SANT JOAN

Dimecres dia 21 vaig anar a visita de la Dra. Lliró i va trobar la nafra molt millorada per la qual cosa fins final de juliol no he de tornar i Miren cada dia, des de fa N anys, continua fentme curas.

Quan vaig arribar a casa vaig trucar per telèfon a casa de la meva germana per explicar-li i no hi era, hi havia baixat a passejar un gos, llavores en Pere i jo vam petar la xerrada em les bromes que sovint ens gastaven sobre les nostres mancances fisiques, estava un pèl ensopit però de la forma que tenia pits i pulmons amb aquella calor ...............

Al matí següent m'arriba un what de Bruno dienme que acabava de morir d'un infart massiu i sobtat i que la gent del 112 no havia pogut fer res. Collons la pobra de Marí Tere sola a casa sense poderlo bellugar pel seu pes i les nafres pròpies. Ell ja havia dit quelcom que altre que:" no vere los regalos de mis 71" cony era el dia 26 o sigui demà. La va encertar de totes totes.

Sempre recordaré que quan va fer la mili a Lleida baixava sovint de cap de setmana a veure la Mari Tere i de passada a la família; jo quan se'n anava al fosc de la terrassa dels pares li donava 40 durets, de les meves dietes i hores extres, que mai volia agafar. Vam fabricar un ritu :" toma Pedro para que compres pastanagues a els mules de metralladores" segons ell s'hi havia endollat a cuidar les quadres de cavall i mules. "Collons Pedro que humor tienes y yo que me escaqueé a Chafarinas porqué  allí no habian"

Va fumar desda molt jovenet,  jo tambéperò cony ell fins fa pocs anys fumava Celtes curts amb un delit, hòstia no  si hauran complet un desig que quan moris l'hi posessin tabac a la caixa perquè potser a l'altre barri no hi havien estancs.

Més gestos que paraules en tota la seva bonhomia, perque aguantar als meus pares anys i panys es tenir paciencia. Ahir vaig plorar al seu comiat, feia anys que no plorava no  si desda la mort de José Ignacio o del pare. Com és normal en els Sasot ens vam trobar els cossi'ns a Sanxo de Avila i com és normal en aquests casos no vam fer barrila però una mica d'humor .. ¿.negra?, i gris va corra. Em va agradar molt el comiat civil, el que no vaig fer va ser aplaudir com va demanar l'oficiant no entenc la mania que tenim d'aplaudir.









Que el camino salga a tu encuentro. Que el viento siempre esté detrás de ti y la lluvia caiga suave sobre tus campos. Y hasta que nos volvamos a encontrar, que Dios te sostenga suavemente en la palma de su mano. Que vivas por el tiempo que tú quieras, y que siempre quieras vivir plenamente.
Recuerda siempre olvidar las cosas que te entristecieron, pero nunca olvides recordar aquellas que te alegraron. Recuerda siempre olvidar a los amigos que resultaron falsos, pero nunca olvides recordar a aquellos que permanecieron fieles. Recuerda siempre olvidar los problemas que ya pasaron, pero nunca olvides recordar las bendiciones de cada día. Que el día más triste de tu futuro no sea peor que el día más feliz de tu pasado.

Que nunca caiga el techo encima de ti y que los amigos reunidos debajo de él nunca se vayan. Que siempre tengas palabras cálidas en un anochecer frío, una luna llena en una noche oscura, y que el camino siempre se abra a tu puerta.
Que vivas cien años, con un año extra para arrepentirte. Que el Señor te guarde en su mano, y no apriete mucho su puño. Que tus vecinos te respeten, los problemas te abandonen, los ángeles te protejan, y el cielo te acoja. Y que la fortuna de las colinas irlandesas te abrace.
Que las bendiciones de San Patricio te contemplen. Que tus bolsillos estén pesados y tu corazón ligero. Que la buena suerte te persiga, y cada día y cada noche tengas muros contra el viento, un techo para la lluvia, bebidas junto al fuego, risas para que te consuelen aquellos a quienes amas, y que se colme tu corazón con todo lo que desees. Que Dios esté contigo y te bendiga, que veas a los hijos de tus hijos, que el infortunio te sea breve y te deje rico en bendiciones. Que no conozcas nada más que la felicidad. Desde este día en adelante, que Dios te conceda muchos años de vida, seguro Él sabe que la tierra no tiene suficientes ángeles.
Que menys que et digui adeu amb aquest comiat irlandès que diuen és de Sant Patrici
 després vaig anar al cementiri em les meves dones i com sempre que hi vaig no vaig trobar el nínxol, el tom tom és va tornar boig i cap a casa. Ruc mes que rucs si hagéssim anat a les oficines els havesim trobat allí perquè els enterradors estaven per feina en un altre lloc. Es el meu sine ja que quan va morir la mare quan el vaig trobar ja el paleta posave el marbre, i quan el trasllat de les despulles del pare tres quarts de lo mateix.


No hay comentarios: