02 noviembre 2014

AY DE MI ALHAMA!!!!!!!


Be aixo encara no era la FECSA sino la Riegos y Fuerzas del Ebro tot i que quan jo vaig entrar a treballar aquesta central funcionaba,feia fum ,embrutava la roba de l'avia Francisca i soroll quan sortia del sistema

Be hi direu a que cony be tot aixo pues mira l'altra dia quan jo tornava del SIRN quan arribo a casa no hi habia llum al barri,no podia entrar al parking, ni pujar a casa perque es clar l'ascensor sense llum no va. Buscat un aparcament,treu el ereader i a llegir. Els paquis sense llum,ni la xina,ni els numers parells del carrer. Be com hi havian fet "prueba i mal" vaig dirme una horeta i quart tot lo mes.

JAJAJA : y nos dieron las cinco,las seis y las siete ( poseu lhi musica d'en sabina) i en el coche meando el pañal estaba yo.........

Agafo el mobil i truco a las brigadas astures aviam  que pasaba i quina previsio tenian: me informo y te digo algo. Truca tot seguit i em diu que acababan d'aillar el tram i anaben a donar alimentacio per un altre banda.

I espera que t'esperaras truca Anna a averies (  havia aparcat el buga davant meu perque tampoc podia entrar al parking) i depres de demanar li tot el foli li diuen que fins les nou i quart.Ondia tu si torno a pijarme sortira el pis per la porta. Vaig trucar jo i probra nana li vaig fotre la cavalleria per demunt ( contra la ira templanza). No havia fet res mes que penjar i em truca el cap de las brigades astures i em diu que normalitzaben i que habia una ET que no els deixaben entrar a maniobrar. Quina vergonya vaig pasar. Quan vaig arribar a casa vaig trucar a averias i vaig demanar perdo per el meu to. Amb aquesta merda de pais esta de moda aixo


ROMANCE DE LA PERDIDA DE CABLES

Echasteis a los de cables 
que eran la flor de la empresa  
y trajisteis a la contrata
 que eran mano de obra barata,
 ¡Ay de mi FECSA!

ETC ETC ETC



Dices: «Hubo un tiempo en que fui afortunado, siempre y en cualquier lugar.» Pero ser un hombre afortunado significa que tiene una buena fortuna, y una buena fortuna son las buenas inclinaciones del alma, los buenos impulsos, las buenas acciones
Marco Aurelio dixit


ROMANCE DE LA PÉRDIDA DE ALHAMA
  Paseábase el rey moro — por la ciudad de Granada
desde la puerta de Elvira — hasta la de Vivarrambla.
                —¡Ay de mi Alhama!—
Cartas le fueron venidas — que Alhama era ganada.
Las cartas echó en el fuego — y al mensajero matara,
                —¡Ay de mi Alhama!—
Descabalga de una mula, — y en un caballo cabalga;
por el Zacatín arriba — subido se había al Alhambra.
               —¡Ay de mi Alhama!—
Como en el Alhambra estuvo, — al mismo punto mandaba
que se toquen sus trompetas, — sus añafiles de plata.
                —¡Ay de mi Alhama!—
Y que las cajas de guerra — apriesa toquen el arma,
porque lo oigan sus moros, — los de la vega y Granada.
                —¡Ay de mi Alhama!—
Los moros que el son oyeron — que al sangriento Marte llama,
uno a uno y dos a dos — juntado se ha gran batalla.
                —¡Ay de mi Alhama!—
Allí fabló un moro viejo, — de esta manera fablara:
—¿Para qué nos llamas, rey, — para qué es esta llamada?
                —¡Ay de mi Alhama!—
—Habéis de saber, amigos, — una nueva desdichada:
que cristianos de braveza — ya nos han ganado Alhama.
               —¡Ay de mi Alhama!—
Allí fabló un alfaquí — de barba crecida y cana:
—Bien se te emplea, buen rey, — buen rey, bien se te empleara.
                —¡Ay de mi Alhama!—
Mataste los Bencerrajes, — que eran la flor de Granada,
cogiste los tornadizos — de Córdoba la nombrada.
               —¡Ay de mi Alhama!—
Por eso mereces, rey, — una pena muy doblada:
que te pierdas tú y el reino, — y aquí se pierda Granada.
                —¡Ay de mi Alhama!—

No hay comentarios: