MI VIDA EN UN BLOGG

El lunes me baje al SIRN pronto porque iban a dormir a Alma en nuestro cuarto y cuando llegue tuve que der una vuelta al circuito hasta que encontré aparcamiento y como era muy pronto me quede un rato leyendo mientras llovia bastanteLuego Daniel me dio un tute como siempre bajandome luego a casa. Anna preparo una pizza que compartimos y como tenia las patas algo hinchadas me tome un diuretico que me hizo hacer la tira de pis por la noche.

El martes fui a hacer unas gestiones a la Caixa con Mariona y quedamos para redondearlas el dia 20 por la mañana. Por la tarde fui a masaje con Isabel que me trabajo mucho los gluteos, muslos piernas y pies

El miercoles fui a tomar cafe al 101 con la colla a arreglar el pais con un Manolo muy cabreado con las clase politica, despues me fui a casa a comer para despues bajarme al SIRN donde me trabajo Daniel y hablamos sobre e_books con Javier y David. Luego hacia SCV

Ayer jueves envie la poesia semanal al personal, esta poesia la saque de mi biblioteca digital donde hay cantidad de ellas tambien.Y hoy viernes he bajado al SIRN aparcando casi en las bicis. Sesion con Daniel y cap a casa en SCV

El domingo me he bajado a casa con Anna porque el lunes tengo ITRV en la Guttmann y como es a las 9horas saldre con el taxi a las 8 de la mañana

MI VIDA EN UN BLOGG

Un cuento hindu sacado de mi biblioteca digital de autor anonimo



Había en un pueblo de la India un hombre de gran santidad. A los aldeanos les parecía una
persona notable a la vez que extravagante. La verdad es que ese hombre les llamaba la
atención al mismo tiempo que los confundía. El caso es que le pidieron que les predicase. El
hombre, que siempre estaba en disponibilidad para los demás, no dudó en aceptar. El día
señalado para la prédica, no obstante, tuvo la intuición de que la actitud de los asistentes no
era sincera y de que debían recibir una lección. Llegó el momento de la charla y todos los
aldeanos se dispusieron a escuchar al hombre santo confiados en pasar un buen rato a su
costa. El maestro se presentó ante ellos. Tras una breve pausa de silencio, preguntó:
-Amigos, ¿sabéis de qué voy a hablaros?
-No -contestaron.
-En ese caso -dijo-, no voy a decirles nada. Son tan ignorantes que de nada podría hablarles
que mereciera la pena. En tanto no sepan de qué voy a hablarles, no les dirigiré la palabra.
Los asistentes, desorientados, se fueron a sus casas. Se reunieron al día siguiente y decidieron
reclamar nuevamente las palabras del santo.
El hombre no dudó en acudir hasta ellos y les preguntó:
-¿Sabéis de qué voy a hablaros?
-Sí, lo sabemos -repusieron los aldeanos.
-Siendo así -dijo el santo-, no tengo nada que deciros, porque ya lo sabéis. Que paséis una
buena noche, amigos.
Los aldeanos se sintieron burlados y experimentaron mucha indignación.
No se dieron por vencidos, desde luego, y convocaron de nuevo al hombre santo. El santo
miró a los asistentes en silencio y calma. Después, preguntó:
-¿Sabéis, amigos, de qué voy a hablaros?
No queriendo dejarse atrapar de nuevo, los aldeanos ya habían convenido la respuesta:
-Algunos lo sabemos y otros no.
Y el hombre santo dijo:
-En tal caso, que los que saben transmitan su conocimiento a los que no saben.
Dicho esto, el hombre santo se marchó de nuevo al bosque.

*El Maestro dice:
Sin acritud, pero con firmeza, el ser humano debe velar por sí mismo

MI VIDA EN UN BLOGG

Dissabte 10 d'abril. Desprès d'esmorzar m'he dutxat i he sortit una estoneta a llegir una mica a Emile Zola: una novela "El paraiso de las Damas" que m'ha enganxat tot i aixo que es de començaments del segle XX. Abans vaig llegir una força interessant de Jose Luis Sampedro:"Los mongoles en Bagdad" en la qual fa una mena de comparança entre la desfeta de Bagdad pels mongols i ara pels americans. Es una mena de diàleg entre ell i un amic mongol que viu al EEUU. Aixo de l'e_book es una droga.

Ahir vaig anar al SIRN per no perdre el costum i en Daniel hem va fer la rutina de sempre i no es va oblidar de la pilota maleïda grrrr. Estava i estic molt rígid de cames i el maluc dret on ja les pròtesis té la mica de múscul que li queda molt dur.

He fet una mica de exercicis d'estiraments per afluixar una mica les potes i a dinar.

He jugat una estoneta a l'Alma que va a quatre grapes per terra i quan s'embala costa d'agafar la i jo mes amb les crosses. Ja que veure amb quina cara de trapella m'agafa les crosses quan estic assentat i les bellugues a una banda i altre amb una força, o quan seiem al porxo li deixo arrepenjades les crosses en el sillon on la Miren l'aguanta perquè no es foti un bac, agafa una i la llença a terra i hem mira amb un somriure de triomf.... desprès agafa l'altre i el mateix, i així un cop i altre passa l' estona que no et dons comte.

Dins la biblioteca digital meva tinc una carpeta de Anonimos i dins he trobat aquest comte que m'ha cridat molt l'atenció i per aixo el copio aci.:


Era una niña de ojos grandes como lunas, con la sonrisa suave del amanecer. Huérfana

siempre desde que ella recordara, se había asociado a un acróbata con el que recorría, de aquí

para allá, los pueblos hospitalarios de la India. Ambos se habían especializado en un número

circense que consistía en que la niña trepaba por un largo palo que el hombre sostenía sobre

sus hombros. La prueba no estaba ni mucho menos exenta de riesgos.

Por eso, el hombre le indicó a la niña:

-Amiguita, para evitar que pueda ocurrirnos un accidente, lo mejor será que, mientras

hacemos nuestro número, yo me ocupe de lo que tú estás haciendo y tú de lo que estoy

haciendo yo.

De ese modo no correremos peligro, pequeña.

Pero la niña, clavando sus ojos enormes y expresivos en los de su compañero, replicó:

-No, Babu, eso no es lo acertado. Yo me ocuparé de mí y tú te ocuparás de ti, y así,

estando cada uno muy pendiente de lo que uno mismo hace, evitaremos cualquier accidente.

*El Maestro dice: Permanece vigilante de ti y libra tus propias batallas en lugar de intervenir en las de otros. Atento de ti mismo, así avanzarás seguro por la vía hacia la Liberación definitiva.

MI VIDA EN UN BLOGG

Avui es dimecres 7 d'abril vaig baixar ahir al migdia a BCN per anar per la tarde a massatge amb la Isabel, vaig deixar primer en Paco a casa seva i desprès vaig anar a casa a deixar la bossa d'esport amb la roba per anar a rehabilitació.

Isabel amb va treballar els peus, les cames i els malucs a fons va ferma en alguns moments mal. Quan van acabar tenia las cames cansades. Vaig anar xino xano cap a casa, comprar pa i unes palmeretes. A casa vaig seure a la super cadira i amb el plus hem vaig atipar de pelis de lladres i serenos als canals 18,20, 21,22.

Jugava la Barça i els crits d'en Paco el marit de l'Ade m'avisaven quan el Barça marcava. Allevores posava un moment i veia la jugada repetida i mes lladres i serenos.

Aquest mati m'aixecat a les nou i desprès de dutxar m'ha anat al 101 a pendre el cafeto amb els muchachos. Avui tocava criticar als polítics d'ara i abans, els mestres que ens ensenyaren al cole a uns i altres. Tambe tocava criticar la pèrdua de valors de la societat actual. Cap a casa dinar i al SIRN

MI VIDA EN UN BLOGG

Avui es dissabte de passió abans i quan jo era menut era dissabte de gloria i a les deu d'el mati les campanes ens donaven l'avis de fer soroll perquè Jesús era resucitat. Havia que veure el soroll que fèiem els menuts aels balcons amb carraques, martells de fusta picat a les baranes de ferro, tapadores d'alumini fenals servir de platerets d'orquestra. Estaven matan jueus com ens deien allevores quan la correcció política no existia (vivia Franco i de política res).

Ahir al mati hem va trucar la meva germana Maritere per preguntar me si tenia el plat típic de casa: escarxofes guisades amb pèsols, ous durs, peix tot guisat amb una salseta prou bona. A mi hem reventave perquè no m'agrada gens el gust que agafava la salseta amb l'ou dur. Con se'n fotia de mi. Pero vaig menjar bacallà al ajoarriero que m'agrada molt

M'he aixecat molt dur i dolorit de malucs i amb les cames molt dures, sobre tot l'esquerra que ademes té molta hipersensibilitat desda els peus fins la cuixa, desprès d'esmorzar he fet una estona de gimnàs i ara quan acabi donaré un parell de tombs a la casa per estirar els tendons una mica.

MI VIDA EN UN BLOGG

Avui es 2 d'abril divendres de Passió i quan aquets mati m'he despertat he recordat que en divendres com avui anava acompanyant a la meva avia Pepeta que era cega a l'església d'el Pi a les 7 del mati a veure la Via Cruis de la Confraria de la Sang que passava pels carrers d'els voltants de l'església. Quan era menut m'agosarava els encaputxats amb aquells ciris tan grans, gent descalça i amb cadenes. Llegint el llibre Els fantasmes de Barcelona he trobat un paràgraf que parla d'ells.

En dies com ahir Dijous Sant havia d'anar voltant església amb ella per resar 15 parenostres a cada monument. Havia fet una promesa quan van operar al meu pare als 50 de l'esquena (allevores era una operació de gran risc) de cada any anar a resar i a mi com era cega hem tocava acompanyar la. De totas maneras eren molt bonics i artístics el monuments que feien amb palmes i palmons per guarnir la Sagrada Forma. Lo que si era fúnebre era que totes les imatges de las esglésies estaven embolicades amb unes peces de roba morades.

El dimecres dia 31 vaig anar al SIRN i hem va treballar la Laura mentres xerraven d'ebook i llibres varis. Quan vaig acabar amb el buga cap SCV,, hi havia bastant tràfec per l'autopista.

Estic llegint dos llibres en paper: Historia de les Altres Barcelones i Fantasmes de Barcelona. Trobo moltes coses de les que m'explicava la avia Pepeta de menut. Son força interessants. Al ebook he col·locat tres d'en Pio Baroja i un d'ells hem sembla que m'agradara força: Aurora Roja te bona pinta

MI VIDA EN UN BLOGG

Avui dimarts he vist a Els Matins d'una entrevista que li ha fet en Cuni a Emili Teixidor que presentava un llibre seu i han recordat vells temps de quan anàvem al col·legi i les consignes falangistes de la setmana escrites a la pissarra al costat de la gallina de FE. Recordo una que deia" la verdad ni teme ni ofende" i jo la afegia: "pero te dan uns clatellots....".

Aquesta mateixa consigna era la d'un diari falangista que no va tindre gaire èxit i que es deia La Verdad. Al quiosc de diaris de Rambles Pça Catalunya al cimbell del quiosc hi havia la publicitat d'aquets diari i la dita frase.

Ahir dilluns vaig baixar a BCN per nara al SIRN i hem, va treballar Daniel ensenyant-li a Laura el meu tractaments ja que dimecres ell fa festa i hem treballara ella. Va anar força excepte la malaida pilota damunt la cual el cul no s'hi troba a gust i pateixo per mantenir l'equilibri.Quan faix steps a la power he descobert que si hem puijo la vora del pantalonets cap a dalt del cuadriceps puijo las cames be, el frec de la bora curiosamente hem tru força o fa claudicar una cama. No ho se ben be